1.-Català

2.-Castellà

Recentment han començat a aparèixer notícies sobre un nou dispositiu policial implementat (que se sàpiga) sols als EUA (https://www.forbes.com/sites/thomasbrewster/2024/05/14/police-car-surveillance-tech-uncovers-phones-pet-trackers-and-library-books/ , https://revistaseguridad.cl/2024/06/03/nueva-tecnologia-para-escanear/ ) Aquest dispositiu escaneja cotxes en moviment per detectar tots els dispositius que emeten un senyal, com ara smartphones, Bluetooth, smartwatches i auriculars, però també tots els objectes equipats amb xips RFID: targetes bancàries, passaports, targetes d’accés per entrar a edificis segurs, etiquetes de roba, llibres de biblioteca, bitllets de transport, etiquetes d’equipatge o inventari, polseres de festivals o concerts, xips per a mascotes, etc. Identifica components de vehicles com a sensors de pressió de pneumàtics i sensors de seguretat, així com sistemes d’infoentreteniment punts d’accés Wi-Fi … Cada xip i dispositiu emet una signatura electrònica única, i en combinar aquestes signatures amb el número de la matrícula, el resultat és una complexa empremta dactilar del vehicle i els seus ocupants. El model s’anomena Elsag EOC Plus (https://www.leonardocompany-us.com/lpr/elsag-eoc-plus  ), desenvolupat per la empresa Leonardo (https://ca.wikipedia.org/wiki/Leonardo_S.p.A. ).

Les possibilitats controladores i repressives d’aquest dispositius son enormes, es poden emprar discrecionalment ja que sols identifica els dispositius, no pot entrar en el contingut (“no viola” la intimitat dels ocupants del vehicle), però en la web del fabricant (https://www.leonardo.com/en/home) es parla del seu us al metro i a centres comercials. Però el disseny es per el seu us aparellat amb sistemes LPR (de reconeixement de matrícules), els sistemes LPR actuals no sols llegeixen la matrícula, sinó que a més detecten el tipus, el país de la matrícula, la marca i el color del vehicle i fins i tot el model. El resultat és una “petjada identificadora” del vehicle i els seus usuaris (dades del vehicle i de tots els dispositius electrònics que conté), aquestes dades s’emmagatzemen en un servidor i poden ser tractades i consultades per la institució policial. Per exemple: mentre trenta cotxes de cada 100 poden contenir iPhones, només un tindrà un iPhone 13rev2, una ràdio Audi, un parell d’auriculars Bose, un rellotge esportiu Garmin, un cercador de claus i la matrícula ABC-1234.

Que és Leonardo?

Leonardo és una empresa centenària fundada a Itàlia (i Itàlia és el seu centre actual, encara que te presència a tot el mon), el seu origen està a ANSALDO empresa de rel armamentista que va rearmar la Itàlia Feixista a través del Istituto per la Riconstruzione Industriale, després de la guerra va passar a ser Finmeccanica que va evolucionar a Leonardo S.pA. una de les empreses més vinculades a la producció d’armes, el seu principal propietari és l’estat italià (mes del 30%).

De Leonardo depèn també la multinacional “ANSALDO Nucleare”, el seu principal directiu fins fa poc Roberto Andinolfi, va ser l’objectiu d’Alfredo Cóspito el maig de 2012.

Leonardo és un grup especialitzat (entre d’altres coses) en sistemes de comunicacions i equipaments de “defensa”, actualment  és un dels proveïdors de material i tecnologia en l’actual guerra genocida de palestina (https://ilrovescio.info/wp-content/uploads/2024/10/o-la-guerra-o-la-vita-reading.pdf). Com exemple de com es beneficia de la matança, les seves accions a partir del seu inici es van disparar amb un increment d’un 24% fins assolir el valor en borsa de 4.660 milions d’euros.

La lectura de matricules a Catalunya.

Ja fa temps que la instal·lació de càmeres de videovigilància amb lectura de matrícules és una de les obsessions municipals, ja sigui en municipis amb urbanitzacions disperses o en les grans ciutats que han d’establir Zones de Baixes Emissions (http://negreverd.blogspot.com/2018/01/la-videovigilancia-mes-o-menys.html, http://negreverd.blogspot.com/2018/03/control-social-versus-contaminacio.html), però els darrers anys aquesta tendència s’ha mantingut i fins i tot incrementat.

Només des de gener de 2023 fins avui hi han 161 contractes, en els que entre les condicions hi ha la lectura de matricules. En total han estat 112 municipis, 2 consells comarcals i 2 mancomunitats, en total gairebé 33 milions d’euros de valor estimat de contracte i 9 milions adjudicats (en la base de dades de contractació pública queden pendents adjudicacions i anul·lacions).

D’aquests contractes qui s’emporta la “part del lleó” és la empresa Alphanet Security (https://alphanet.cat/es/ ) amb 2,8 milions en 51 adjudicacions, seguida de lluny per Som Control i Seguretat (https://controlcat.cat/ ), amb 667.873€… a més Alphanet participa (preponderantment) en la UTE que es va adjudicar l’acord marc per 8 milions amb el Consorci Localret, Alphanet és doncs la empresa dominant en el sector de la “lectura de matrícules” a Catalunya.

De moment les càmeres de videovigilància lectores de matrícules acumulen dades sobre la hora d’accés a una zona, el color, tipus i marca dels vehicles, els resultats de comparar amb llistes de la fiscalitat local i… unes dubtosament legals “llistes negres”.

Ara, si la disponibilitat econòmica permet el dispendi, podran ampliar fàcilment les dades captades amb els nous instruments de Leonardo i d’altres empreses que li van darrera com la nordamericana Flock (https://www.flocksafety.com/why-flock ).

En matèries de control (suposadament de seguretat) els ajuntaments no s’estrenyen el cinturó, especialment municipis grans (ZBE) com per exemple Badalona amb 1,7 milions, Santa Coloma de Gramenet amb 1,6, Sant Cugat del Vallès amb gairebé un milió…

També és sorprenent la despesa per habitant en aquesta tecnología de petits municipis, com Orpí amb 164 habitants que gasta 77,7€ per habitant, Pont d’Armentera (494) en gasta 30,1, Banyeres del Penedès (3.356) gasta 27,3…

No son tecnologies noves, però els mètodes s’afinen cada cop més i és d’esperar que en un futur es comencin a aplicar a casa nostra…

2.-Castellano

SOBRE LOS NUEVOS DISPOSITIVOS TECNOLOGICOS POLICIALES PARA EL CONTROL GENERALIZADO Y LA IMPLANTACIÓN DE LECTORES DE MATRÍCULAS EN CATALUÑA.

Recientemente han comenzado a aparecer noticias sobre un nuevo dispositivo policial implementado (que se sepa) solo en EE.UU (https://www.forbes.com/sites/thomasbrewster/2024/05/14/police-car-surveillance-tech-uncovers-phones-pet-trackers-and-library-books/ , https://revistaseguridad.cl/2024/06/03/nueva-tecnologia-para-escanear/ )  Este dispositivo escanea coches en movimiento para detectar todos los dispositivos que emiten una señal, como los smartphones, Bluetooth, smartwatches y auriculares, pero también todos los objetos equipados con chips RFID: tarjetas bancarias, pasaportes, tarjetas de acceso para entrar en edificios seguros, etiquetas de ropa, libros de biblioteca, billetes de transporte, etiquetas de equipaje o inventario, pulseras de festivales o conciertos, chips para mascotas, etc. Identifica componentes de vehículos como sensores de presión de neumáticos y sensores de seguridad, así como sistemas de entretenimiento puntos de acceso Wi-Fi. Cada chip y dispositivo emite una firma electrónica única, y al combinar estas firmas con el número de matrícula, el resultado es una compleja huella dactilar del vehículo y sus ocupantes. El modelo se llama Elsag EOC Plus (https://www.leonardocompany-us.com/lpr/elsag-eoc-plus ), desarrollado por la empresa Leonardo (https://es.wikipedia.org/wiki/Leonardo_S. p.A. )

Las posibilidades controladoras y represivas de estos dispositivos son enormes, se pueden utilizar discrecionalmente ya que sólo identifica los dispositivos, no puede entrar en el contenido (“no viola” la intimidad de los ocupantes del vehículo), pero en la web del fabricante (https://www.leonardo.com/en/home ) se habla de su uso en el metro y en centros comerciales. Pero el diseño es para su uso emparejado con sistemas LPR (de reconocimiento de matrículas), los sistemas LPR actuales no sólo leen la matrícula, sino que además detectan el tipo, el país de la matrícula, la marca y el color del vehículo e incluso el modelo. El resultado es una “huella identificadora” del vehículo y sus usuarios (datos del vehículo y de todos los dispositivos electrónicos que contiene), estos datos se almacenan en un servidor y pueden ser tratados y consultados por la institución policial. Por ejemplo: mientras treinta coches de cada 100 pueden contener iPhones, sólo uno tendrá un iPhone 13rev2, una radio Audi, un par de auriculares Bose, un reloj deportivo Garmin, un buscador de llaves y la matrícula ABC-1234.

¿Qué es Leonardo?

Leonardo es una empresa centenaria fundada en Italia (e Italia es su centro actual, aunque tiene presencia en todo el mundo), su origen está en ANSALDO empresa de raíz armamentista que rearmó la Italia Fascista a través del Istituto por la Riconstruzione Industriale, después de la guerra pasó a ser Finmeccanica que evolucionó a Leonardo S.pA. una de las empresas más vinculadas a la producción de armas, su principal propietario (más del 30%) es el estado italiano.

De Leonardo depende también la multinacional ANSALDO Nucleare, su principal directivo hasta hace poco Roberto Andinolfi, fue el objetivo de Alfredo Cóspito en mayo de 2012.

Leonardo es un grupo especializado (entre otras cosas) en sistemas de comunicaciones y equipamientos de defensa, actualmente es uno de los proveedores de material y tecnología en la actual guerra genocida de palestina (https://ilrovescio.info/wp -content/uploads/2024/10/o-la-guerra-o-la-vita-reading.pdf). Como ejemplo de cómo se beneficia de la matanza, sus acciones a partir de su inicio se dispararon con un incremento de un 24% hasta alcanzar el valor en bolsa de 4.660 millones de euros.

La lectura de matrículas en Cataluña.

Ya hace tiempo que la instalación de cámaras de videovigilancia con lectura de matrículas es una de las obsesiones municipales, ya sea en municipios con urbanizaciones dispersas o en las grandes ciudades que deben establecer Zonas de Bajas Emisiones (http://negreverd .blogspot.com/2018/01/la-videovigilancia-mes-o-menys.html, http://negreverd.blogspot.com/2018/03/control-social-versus-contaminacio.html), pero en los últimos años esta tendencia se ha mantenido e incluso incrementado.

Sólo desde enero de 2023 hasta la fecha hay 161 contratos, en los que entre las condiciones está la lectura de matrículas. En total han sido 112 municipios, 2 consejos comarcales y 2 mancomunidades, en total casi 33 millones de euros de valor estimado de contrato y 9 millones adjudicados (en la base de datos de contratación pública quedan pendientes adjudicaciones y anulaciones).

De estos contratos quien se lleva la “parte del león” es la empresa Alphanet Security (https://alphanet.cat/es/) con 2,8 millones en 51 adjudicaciones, seguida de lejos por Som Control i Seguretat (https ://controlcat.cat/ ), con 667.873€… además Alphanet participa (preponderantemente) en la UTE que se adjudicó el acuerdo marco por 8 millones con el Consorcio Localret, Alphanet es pues la empresa dominante en el sector de la “lectura de matrículas” en Cataluña.

Por el momento las cámaras de videovigilancia lectoras de matrículas acumulan datos sobre la hora de acceso a una zona, el color, tipos y marca de los vehículos, los resultados de comparar con listas de la fiscalidad local y… unas dudosamente legales “listas negras”.

Ahora, si la disponibilidad económica permite el dispendio, podrán ampliar fácilmente los datos captados con los nuevos instrumentos de Leonardo y otras empresas que le van detrás como la norteamericana Flock (https://www.flocksafety.com/why-flock) .

En materias de control (supuestamente de seguridad) los ayuntamientos no se aprietan el cinturón, especialmente municipios grandes (ZBE) como Badalona con 1,7 millones, Santa Coloma de Gramenet con 1,6, Sant Cugat del Vallès con casi uno millón…

También es sorprendente el gasto por habitante en esta tecnología de pequeños municipios, como Orpí con 164 habitantes que gasta 77,7€ por habitante, Pont d’Armentera (494) gasta 30,1, Banyeres del Penedès (3.356) gasta 27,3…

No son tecnologías nuevas, pero los métodos se afinan cada vez más y es de esperar que en un futuro se empiecen a aplicar aquí…

Fa unes setmanes, bastantes al diari (de paper) havien encartat un fulletó sobre els números de l’església catòlica, més endavant van publicar més publicitat pagada (o no) centrada en la declaració de renda, la famosa X… vaig descartar l’encartat fins que al anar a llençar el paper acumulat l’he tornat a mirar i, em sembla que les números que hi surten son força interessants…

L’església catòlica es percebuda actualment com un poder en decadència, malgrat el seu posicionament en temes tan significatius com els anticonceptius, la mort digna, el lloc dels homosexuals a la societat… i anys enrere va combatre la llei del divorci, les diferents lleis d’educació… de fet si encara a les escoles públiques es fa una catequesi catòlica privilegiada es per la força de l’església, força que es nega i es relativitza per poder seguir exercint-la d’una manera més eficient i desapercebuda… a més bona part del “progressisme” és una esquerra de sagristia amb una llarga història de cooperació eclesial, des de el franquisme, fins les ONG suposadament “neutres” de l’actualitat.

Una empresa amb molts treballadors:

L’església te un gran nombre de persones en nòmina o directament cooperants, en total 150.992 persones, sense contar professors de religió, ni missioners, ni voluntaris de Caritas i Manos Unidas, sols Capellans, Religiosos/as, catequistes i pastoral de la salut (els qui treballen amb els més vulnerables). De fet els profes de religió, els de la pastoral i de les ONG, poden ser també capellans, religiosos o catequistes, de tota mena la xifra de 150.992 seria una subestimació…

Com podem avaluar l’impacte d’aquestes 160.00 persones (per el capbaix) al conjunt de la nostra societat, si mirem les dades del nombre de treballadors el 2023 (https://cincodias.elpais.com/economia/2024-03-21/de-mercadona-a-acs-las-diez-empresas-espanolas-con-mas-trabajadores-que-soria-o-teruel.html ), veurem que els 160.000 persones de l’esgésia catòlica son un 38% més que la empresa amb més treballadors de l’estat, MERCADONA (98.700) i seria la organització professionalitzada amb més membres (més que el Corte Inglés, més que ACS, més que la ONCE…).

Una xarxa omnipresent.

A això cal afegir la seva xarxa territorial i social 22.933 parròquies, més de 4.000 comunitats religioses, 2.536 centres educatius d’ideari catòlic, 14.383 entitats religioses, 8.796 centres assistencials de l’esgésia, i tot això, en bona part finançat per el conjunt de la societat.

Una potència econòmica.

Reben, segons moltes fonts, 11.000 milions d’euros directa o indirectament de l’estat, d’aquests 359 corresponen a la assignació de la declaració del IRPF que ells no consideren aportació de l’estat, les subvencions a les escoles, a caritas i a d’altres entitats tampoc, de fet, en el seu pressupost, sols reconeixen 382 milions d’aportacions directes dels “fidels”.

La resta, fins els 874 milions que reconeixen (a part dels 359) son majoritàriament aportacions de l’estat, altres organismes públics (ajuntaments, diputacions…) i rendiments de bens de bens de titularitat més que dubtosa.

En resum

Qui digui que l’església catòlica és un poder inexistent o en decadència és, o be un il·lús o un “agent” seu.

Dona al Rouco Varela el comanament d’una bandera de la legió i ja m’explicaràs!!…

Quan a la Europa de la UE ressonen els tambors de guerra, a altres zones d’Europa fa temps que sonen més o menys fort, i no diguem a d’altres continents… quan els països de la benestant UE s’estan pensant en reimplantar l’exercit de lleva (estès a les dones joves), quan hi han tantes crides al rearmament, sospitosament vinculades a la industria, potser és l’hora de mirar els pressupostos dels estats i les seves institucions amb una mirada antimilitarista.

Per això és molt interessant l’informe “gasto militar 2024” del Grup Antimilitarista Tortuga (https://www.grupotortuga.com/Al-menos-57-000-millones-de-euros ) i de pas donar una mirada als mapes interactius del Centre Delas sobre la industria militar espanyola https://www.centredelas.org/mapes-interactiu-industria-militar-espanyola/?lang=es . Segur que hi ha mes recursos per obtener informació sobre el tema.

Un aspecte interessant del treball del GA Tortuga és el de la despesa en cossos de Control Social, encara que en ells sols inclouen les policies autonòmiques, el Cos Nacional de Policia i els funcionaris de presons, en total 124.508 efectius, a això afegeix els 143.800 de la vigilància privada donant un total de 268.308, o sia un vigilant per cada 179 habitants. Pensem, però que cal contar també (el GA no els afegeix per algun motiu) la Guardia Civil 81.955 efectius, la policia local, uns 70.000 més o menys i els 2.253 de Vigilància Duanera tindrem un total de 422.516 vigilants, en total d’un vigilant per cada 114 habitants.

Hem deixat fora perquè son cossos més petits i de difícil quantificació el CNI, el Agents Forestals, la Policia Portuària i els diferents “Agents Cívics”, potser baixaríem dels 110 habitants per vigilant.

A Catalunya hi han 18.355 mossos, 2.193 funcionaris de presons, 34.021 policies locals, uns 6.500 policies nacionals guàrdies civils, 654 agents rurals, 140 policies portuaris… més o menys 61.863 vigilants, per tant ens toca un vigilant per cada 127 habitants.

No se si son molts o pocs, seria interessant tenir dades d’altres països.

Del 26 al 29 de febrer torna a Barcelona el gran mercat/circ del Mobile World Congres, un esdeveniment d’espectacle, de mangoneig i de negocis… on la ciutat és sotmesa a les tensions del capitalisme de grans esdeveniments (lloguer de pisos turístics, invasió hostalera, de la industria del sexe de pagament, dels transports de congressistes amb taxis, Cabify, Uber i diversos VTC… presència policial invasiva…), pas a pas avançant en la gentrificació.

El MWC va aterrar a Barcelona (a la fira de Montjuic) el 2005, el 2013 es va traslladar a la Fira de l’Hospitalet on continua i ocupa la totalitat dels pavellons. Te la promesa de Fira Barcelona de que el 2026 tindrà a disposició el Hall Zero de 60.000 metres quadrats (un creixement del 25% de superfície).

 L’arribada a Barcelona del MWC va suposar un salt important en el nombre d’assistents gairebé duplicant l’assistència (40.000) des de l’anterior que va ser a Cannes (24.000), els anys següents va anar augmentant fins arribar al seu màxim el 2019 amb 109.000 assistents. Després va arribar la suspensió per la pandèmia el 2020 i la MWC de nyigui-nyogui de 2021 (http://negreverd.blogspot.com/2021/07/el-mwc-de-2021-un-congres-de-pa-sucat.html ) on, diuen, van assistir 20.000, després s’ha anat recuperant poc a poc, sense arribar al màxim, la previsió per aquest any és ja de 95.000… ja veurem.

La tecnologia mòbil, que en el remot 2005 es limitava als telèfons s’ha anat expandint 3G, 4G, 5G i el futur 6G, la IoT, i tota la connectivitat que s’expandirà amb la Intel·ligència Artificial i qualsevol nova contribució al progrés.

La nocivitat del MWC per els humans i la terra és ben visible si les cortines de fum de corporacions i estat ens deixen veure, hi ha però un aspecte que volem destacar  (els voldríem destacat tots, l’extractivisme, l’opressió del treballadors, la devastació de la terra, l’extermini dels pobles…) i és la participació d’interessos israelians al MWC, les empreses tecnològiques israelianes per la lògica del tecnomilitarisme estan presents al MWC, el d’enguany i al dels anys anteriors…

Al MWC com intermediador de la industria del seu país participa l’Israel Export & International Cooperation Institute (https://www.mwcbarcelona.com/exhibitors/26568-israel-export-institute ), una organització “sense ànim de lucre” amb el suport del govern d’Israel i el sector privat, facilita els llaços comercials, les empreses conjuntes i les aliances estratègiques entre empreses estrangeres i israelianes, d’aquest institució pengen tot un seguit d’empreses, directament unes 32 empreses vinculades al sector de les comunicacions.

Entre els negocis d’aquestes 32 empreses hi ha molts temes d’interès militar especialment importants, la ciberseguretat, detecció d’atacs (potser també la seva realització), les comunicacions per satèl·lit, geoposicionament, control de vehicles, videovigilància intel·ligent, aplicacions IA diverses…

Aquestes tecnologies, no sols les israelianes, s’estan utilitzant no sols en conflictes bèl·lics (a Gaza, al Iemen, a Ucraïna…), sinó també en la repressió de la dissidència i al control social.

Dues de les empreses presents declaren als seus webs que estan vinculats a l’exercit, OneLayer (https://onelayer.com/ )participada per veterans de les IDF (Israel Defense Forces) i Flycomm (https://www.flycomm.co/ ). Flycomm és la plataforma d’IA més intel·ligent per a la planificació i gestió de xarxes de connectivitat sense fils adaptada als mercats de Defensa i Seguretat, Infraestructura crítica i Smart Cities. OneLayer va ser fundada per experts en ciberseguretat de classe mundial amb una profunda comprensió tant dels protocols cel·lulars com de les necessitats de seguretat IoT i veterans de les unitats d’intel·ligència 8200 i 81 de l’IDF.

Cap de les seus principals de les 32 empreses està en territoris ocupats (dues estan però a Jerusalem), però queda la “sospita” de la ubicació de les activitats més industrials.

Però les actuacions de l’exercit d’Israel a Gaza, essent una atrocitat espantosa, no deixen de ser un episodi més (més brutal) que moltes d’altres a tot el mon. El que s’escenifica al MWC a Barcelona és la representació de la tecnoindustria com maquinaria de guerra, més enllà (potser no massa enllà) dels telèfons mòbils, l’e-comerç i els jocs on-line i totes les bajanades amb les que entretenim la misèria de les nostres vides.

Los estados a través de sus sistemas policiales y judiciales se aplican mucho para detectar sus posibles enemigos, un estado sin su policía es una cosa inconcebible y, por su misma naturaleza y lógica, detectan y construyen a sus propios enemigos. Los últimos años la principal vía para construirlos es la clasificación como terroristas de la disidencia, esto ha ido variando con el tiempo, desde el siglo XIX con la Mano Negra y los procesos de Montjuïc, hasta la criminalización de la radicalización islámica actual más allá de los hechos y la organización. Estas construcciones dependen de sus análisis de riesgo, el aparato policial debe anticiparse a la aparición de movimientos disidentes fuertes y, cuando aparecen, aplastarlos, para esto no importa el tipo de estado, ni la ideología en que se base su “legitimación”.

El riesgo “estrella” que ha permitido aprobar restricciones severas de lo que se suelen considerar “libertades democráticas” ha sido hasta el momento el yihadismo. En todos los discursos sobre riesgos en la seguridad ocupan un puesto principal, pero los riesgos ligados a movimientos más o menos ambientalistas le van cada vez más, a la zaga.

El cambio climático ha sido usado por el capitalismo como marketing para pintar de verde toda mercancía, y por los estados como mecanismo de control y de movilización/desmovilización de la gente. Pero a medida que la situación de crisis se hace más evidente, más se despiertan inquietudes críticas no solo con la situación climática, sino también sobre la devastación de la tierra (bosques, extractivismo, humedales…), la expansión de la nocividad (contaminación de aire, agua y suelos), la dominación sobre los animales y la sociedad resultante de los estados y el capitalismo.

---

El ecologismo liberal, los ambientalistas, incluso los representantes más radicales sólo representan variaciones en los modos de gestión del sistema de dominación, que no cuestionan la base del sistema, los estados y el capitalismo.

A medida que las protestas contra el cambio global y la devastación se extienden y se agudizan (sin llegar de momento a cuestionar claramente las bases del sistema) el estado, a través de la policía y el sistema judicial se “preocupa”. En este marco son significativas las memorias de la Fiscalía General del Estado, en la memoria del 2022 (correspondiente al año 2021) aparece ya de un modo explícito el “ecologismo radical violento” (refiriéndose a Extintion Rebelion) y en la de 2023 (correspondiente a la actividad de 2022) se añade Futuro Vegetal… de hecho en 2017 se incluía como terrorismo un campamento de la Agrupación Montañera Aguas Limpias de Galicia ( https://negreverd.blackblogs.org/2022/09/14/les-memories-de-la-fiscalia-general-de-lestat/, http://negreverd.blogspot.com/2023/09/la-memoria-de-la-fiscalia-general-de.html), al mismo tiempo clasifican como terrorismo acciones diversas que nada tienen que ver, no solo el campamento, o las acciones de FV y ER, sino también cortes de tráfico, pintadas, concentraciones…

Las posiciones de la fiscalía (y evidentemente también de la policía) van en sintonía con la de otras instituciones policiales y judiciales de otros estados europeos, en este sentido tenemos la redada contra Letzte Generation (Última generación, https://elpais.com/clima-y-medio-ambiente/2023-05-24/redada-en-alemania-contra-los-activistas-climaticos-de-ultima-generacion-que-anuncian-nuevas-protestas.html ), acusados de organización criminal y acciones en museos, cortes de tráfico… y, especialmente, de intentar sabotear el oleoducto Trieste-Ingolstadt (manipulando las válvulas). En la misma linia en abril de 2022, el intento de ilegalización de les Soulevements de la Terre en Francia o los agravantes de las penas en el Reino Unido, a raíz de la nueva ley de orden público que agrava las penas para cortes de tráfico y bloqueos, una ley pensada para los grupos de acción no violenta que sustituyo a la normativa contra actitudes antisociales (ASBO (1998).

Hay que tener en cuenta el poder de los lobbies económicos sobre las diferentes instituciones actores en la represión de movimientos animalistas y ambientalistas radicales. De hecho el concepto “ecoterrorismo” fue inventado por un lobista corporativo de los EUA (Ron Arnold 1982) y que la ley “antianimalista” de los Estados Unidos la “Animal Enterprise Terrorism Act” (2006 https://en.wikipedia.org/wiki/Animal_Enterprise_Terrorism_Act ) fue prácticamente redactada por la industria de explotación animal (ganaderos industriales, laboratorios, peleteros…). Esta ley sirvió de base a otras muchas legislaciones en todo el mundo y para encarcelar y multar a decenas de activistas.

El lobby pelero, de alguna manera, estuvo detrás de la redada contra los liberadores de visones (en 2011 https://www.elmundo.es/elmundo/2011/06/24/natura/1308922347.html ) con un balance de 12 detenidos. El lobby europeo de las empresas de peletería és poderoso, así la oficina de la European Fur Breeders Association (EFBA) en 2010 dedicaba 125.000€ a la actividad “lobista legal” en Bruselas (dejando aparte otros gastos no incluibles en la contabilidad transparente europea), Fur Europe (https://www.sustainablefur.com/ ), de alguna manera su sucesora, dedicaba ya el 2013 1.625.000€ al tema. Es de suponer que el resto de organizaciones corporativas (de la agricultura y la ganadería industrial, de la energía, la industria química, la de las pieles…. Etc) dedicaran también cuantiosos recursos para neutralizar los efectos adversos de las protestas ambientales más o menos radicales.

En Bruselas (el cogollo de política europea), en su parlamento y en la Comisión, actúan “activistas”, sobretodo del PPE, pero con la aquiescencia o el distanciamiento equidistante del resto de grupos con presencia significativa, actuaciones favorables a la tipificación y agravamiento de penas de lo que se llama “ecoterrorismo” “ambientalismo radicalizado” “ambientalismo violento”, el éxito de estas iniciativas dependen de los miles de euros dedicados, de la situación política y social y del vigor de las protestas y de las acciones derivadas.

Como ejemplo de esta actividad tenemos la pregunta de un parlamentario europeo en la Comisión (https://www.europarl.europa.eu/doceo/document/E-7-2014-004031_IT.html ) que pedía la definición del delito eco-terrorista y entro otras cosas decía “al igual que las organizaciones políticas subterráneas, estas organizaciones generalmente tienen un ala no violenta, que ejerce presión sobre los tomadores de decisiones y los medios de comunicación a través del cabildeo y la protesta en un intento de ganar al público y un ala extremista violenta, que lleva a cabo una acción directa por métodos cada vez más radicales que equivalen a nada menos que una ‘yihad’ ambientalista/animal” la respuesta echó balones fuera y se remitió a las leyes penales de cada país (https://www.europarl.europa.eu/doceo/document/E-7-2014-004031_IT.html ).

Podemos evaluar el camino que lleva la actividad policial-judicial en Europa a través de la actividad de la EUROPOL, organismo europeo que no tiene una función policial “normal”, colabora en investigaciones pero no detiene, ni las promueven, analizan tendencias y promueve la colaboración policial dentro y fuera de la UE. Europol además lleva a cabo funciones de formación y prepara diversos informes temáticos, concretamente y sobre el tema del terrorismo publica unos informes anuales “EU Terrorism Situation and Trend Report (TE-SAT)”.

En el último TE-SAT, el de 2023 (https://www.europol.europa.eu/cms/sites/default/files/documents/European%20Union%20Terrorism%20Situation%20and%20Trend%20report%202023.pdf), aparte de otras consideraciones sobre “terrorismos diversos” (yihadismo, terrorismo de izquierdas y anarquista, de derechas, etno-nacionalista) aparece uno etiquetado como “extremismo”, en años anteriores se ponía en el mismo saco que los antiabortistas o los aceleracionistas (anteriormente les clasificaban como terrorismo monotemático).

En este apartado de extremismos prácticamente solo se habla de los grupos y acciones ligadas a problemas ambientales, no concretan mucho y no parece que profundicen mucho (los dos grupos que ponen como ejemplo son el ELF y el ALF), pero como se trata de un informe público hay que tomarlo con pinzas. Dicen (en selectas partes del informe) “en 2022, se ha producido un claro repunte del activismo medioambiental observado en los Estados miembros. La línea entre el activismo ambiental y el extremismo ambiental es a menudo confusa, pero algunas de las narrativas de los activistas ambientales podrían tener el potencial para incitar a la violencia entre los extremistas” (…) “es probable que el extremismo ambiental se propague aún más dentro de una UE afectada, directa e indirectamente, por el cambio climático”. Por su parte EUROPOL también pide a los estados miembros “se pide a los Estados miembros y a terceros países que aporten información cualitativa no sólo sobre ataques terroristas y detenciones, sino también sobre actos y actividades extremistas violentos, y sobreactos extremistas no violentos y narrativas de odio” . Queda claro pues que el ojo vigilante europeo se enfoca sobre los actos y actividades no violentas (signifique esto lo que signifique) y da pié a actuaciones represivas en un abanico muy amplio.

Además a las preocupaciones por las actividades de los grupos específicamente “no violentos” se superponen las derivadas de la acción (coordinada o más a menuda descoordinadas y difusas) de gente que, a pesar de no causar daños personales, es clasificado como violento. Es el caso de las destrucciones en Francia contra antenas de telefonía y la fibra óptica, laFédération Française des Télécoms (FFT) denuncia que unas 10 antenas al mes son saboteadas  https://sansnom.noblogs.org/archives/19251#more-19251 , o el caso de la campaña Switch Off, centrada en Alemania pero con vocación de extenderse a otros territorios, que ha ocasionado decenas de acciones de diferentes niveles (desde la rotura de cristales al incendio) contra las infraestructuras de devastación de la tierra (https://informativoanarquista.noblogs.org/post/2024/01/17/acerca-de-la-campana-de-ataque-switch-off/ ) cementeras, vías férreas…

Hay una paisaje futuro que se está dibujando, queda claro que las actividades contra el sistema tecnoindustrial, por muy moderadas que sean, van a tener una respuesta verdaderamente radical por parte des sistema, ya sea a través del estado y su policía/jueces, ya sea a través del sistema corporativo (en estrecha colaboración con los estados subordinados).

Ciertamente no se puede dejar de actuar (cada uno según sus posibilidades y deseos) pero por favor…¡¡CUIDAD VUESTROS PASOS, Y NO DEJEIS HUELLAS!!

Com a tota democràcia moderna a Catalunya s’estan afinant els mecanismes policials, el Conseller Elena a resultat un bon “modernitzador”, de fet procedeix de la socialdemocràcia liberal que, des de sempre, han estat els millors per aquestes tasques.

Així darrerament han fet alguns passos administratius en aquest sentit han sortit (com a mínim) dos decrets de “modernització”, un per reorganitzar el Departament d’Interior (Decret 12/2023 https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=950152) i sobretot i molt especialment el de reestructuració de la Direcció General de Policia (Decret 57/2023 https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8881/1965026.pdf ).

Segurament si llegim aquest decret de reestructuració trobarem moltes coses interessants, però és especialment important el tema de la “Policia Virtual”, altres canvis  son importants, però el més interessant és l’aposta per la digitalització i virtualització de l’activitat policial mitjançant una Comissaria General de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació que assumeix algunes feines de la Policia Científica (ciberseguretat, sistemes de comunicacions, desenvolupament tecnològic…) i sobretot crear una nova “Regió Policial Virtual”.

A Catalunya fins el nou decret hi havien 9 regions policials (Girona, Pirineu occidental, Ponent, Central, Metropolitana Nord, Metropolitana Sud, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i… Metropolitana Barcelona, ara amb la regió virtual, seran 10.

La nova Regió inclourà funcionalment les 9 regions territorial, però treballant i col·laborant en el tema “virtual”.

De cada Regió Policial Virtual depenen l’Àrea de Seguretat Ciutadana i Proximitat Virtual, l’Àrea d’Investigació Virtual i una Oficina de Suport.

Les funcions d’aquesta regió seran, entre d’altres:

.- Realitzar funcions de prevenció d’il·lícits.

.- Perseguir els fets delictius en entorns virtuals que es determini.

I, el més interesant (encara que sigui igual d’important):

.-Dur a terme el patrullatge i vigilància virtual a la xarxa, realitzant funcions de prevenció i de persecució d’il·lícits.

També es parla d’atenció a la ciutadania i aspectes de “policia comunitària”, suports i coordinacions diverses.

La Regió Policial Metropolitana de Barcelona te 11 Àrees Bàsiques Policial (ABP): Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc, les Corts,  Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí, correspondria més o menys a comissaries de barri.

Ens és difícil obtenir dades de les interioritats de les ABP, la transparència del Departament d’Interior te límits, però en el cas de la de Gràcia hi ha una escletxa per on mirar.

En el Portal de Contractació Pública podem consultat un concurs per executar un projecte d’obres per la creació de l’Oficina de la Regió Policial Virtual a l’ABP de Gràcia, a Vallcarca (https://contractaciopublica.cat/ca/detall-publicacio/87750040-5d84-42af-bcfa-09e71d564ceb/300029834 ).

Al projecte (que inclou el Plec Tècnic) hi ha moltes consideracions sobre lluminàries, climatització, ventilació, divisió de l’espai, sistemes de veu i de dades, fals sostres, protecció contra incendis… etc, es tracta d’un projecte d’adequació sense molt d’interès.

---

---

Però al principi del document, a l’aparta d’antecedents i justificació de necessitats, podem veure que  en una primera fase, la previsió és que la plantilla estigui formada per 32 efectius policials i 2 persones del servei d’administració, distribuïts de la següent manera:

.-Oficina Virtual Atenció al Ciutadà (OVAC) 17 efectius, 1 cap escala intermèdia, 1 caporal en funcions de coordinador i 3 escamots amb 1 caporal i 4 agents cadascun.

.-Patrullatge virtual 8 efectius, 1 cap i 1 sotscap escala intermèdia i 2 escamots amb 1 caporal i 2 agents.

.-Oficines de Relacions amb la Comunitat (ORC) Virtual 3 efectius, 1 caporal i 2 agents.

.-Oficina de Suport (OS) 2 efectius, 2 agents

.-Equip comandaments 2 efectius, indistintament escala superior i/o executiva.

.-Personal administratiu 2 persones.

En principi, malgrat que el text es refereix a la ABP de Gràcia, no sembla queda clar si seria extrapolable a la resta de les ABP i en quina proporció, si suposem una extrapolació de màxims la ABP de Gràcia tindria 8 “patrullers”, o sigui un per cada 15.500 habitants, si fos possible extrapolar la cosa a tot Barcelona tindríem 100 civerpatrullers a tot Barcelona (pot ser que la realitat sigui molt més petita).

La dependència dels moviments socials de les xarxes és un tema preocupant, encara que sols fossin 8 patrullers per tot Barcelona, poden fer molta feina observant-nos (de fet ja la fan), això ens indica que cal tenir molt en conte que ens estan mirant atentament… SI TENS MOTIUS, COBREIX ELS RASTRES!!

A Catalunya s’ha tingut des de fa molt de temps una gran volença per Israel, no sols en el mon dels negocis, sinó també en el de la política. El nacionalisme de diferents menes (pujolisme, republicans, independentismes…) admira a Israel degut a la mística d’un país petit enfrontat a enemics “poderosos” que des d’un desert  ha aixecat un país “pròsper i ric”, per altra part fins fa uns anys una certa esquerra mirava amb simpatia la experiència de socialisme no estatal dels Quibuts.

Els capitalistes catalans han fet bons negocis amb l’Estat d’Israel. Des de la Generalitat s’han promocionat aquests negocis recolzant-se la Cambra de Comerç Catalunya Israel i en l’agència ACC1Ó, la Família Pujol ha tingut una participació rellevant en aquests negocis.

La porta d’entrada va ser, per una part la Conselleria d’Agricultura, dirigida per l’integrista cristià Miró i Ardèvol, i per l’altra els esdeveniments de 1992, en que la generalitat pujolista anava de la maneta del PSC d’en Maragall.

Israel és un dels països més influents en el tema de la seguretat, la repressió i l’equipament militar i a més proporciona serveis i formació al cos dels Mossos d’Esquadra, encara que es difícil rastrejar-los, donat que treballen a través de distribuïdors i subcontractes, per la dificultat de seguir els contractes menors (de menys de 16.000€) i per l’opacitat de la Generalitat en tot el que fa a les adquisicions per la seva policia.

Hi han hagut algunes adquisicions directes, com la de la tanqueta amb canó d’aigua el 1994 (la tanqueta no va sortir del garatge fins l’octubre de 2019 i sembla que no tornarà a sortir) i la de 400 armilles antibala de la empresa RABINTEX el 2008…

El que ha tingut més pes han estat els serveis, així per exemple ISDS (https://isdsinternational.com/ ) va donar serveis a “Barcelona 1992” des de 3 o 4 anys abans de l’esdeveniment, també va subministrar formació i equips als agents rurals a finals dels 80, empreses israelianes també van subministrar equips (vigilància i accessos) i serveis (estudis de seguretat), per valor de 500 milions (de pessetes), a les presons catalanes des de 1994 a través de TENBA TB (empresa que sembla fou instrumental i que va ser donada de baixa d’ofici pel ministeri d’Hisenda del NIF el 27/4/22).

Un altra servei subministrat és el de la formació, aquesta, a Israel, és molt valorada per tots els cossos policials, la empresa Guardian Homeland Security afirma, al seu web, que treballa per els Mossos, i és molt il·lustratiu el següent vídeo fet sobre material publicitari de la mateixa empresa https://www.desorg.org/titols/mossos-israel-cursos-de-repressio-testedincombat/, els cursos valen entre 3.500 i 4.000€ als que cal afegir els vols i despeses d’estança, segurament passaran de 5.000 i s’acostaran als 6.000 per persona… qui paga aquests costos?

El cas més preocupant la intercepció de comunicacions, EXCEM i CELLEBRITE

La policia de la Generalitat de Catalunya te, des de 2010, un sistema de intercepció de comunicacions el SILTEC de la empresa de capital israelià EXCEM, (http://negreverd.blogspot.com/2023/04/espionatge-intercepcions-pegasus.html ) aquesta empresa ha anat encadenant contractes i pròrrogues per valor de molts milions d’euros, tots aquests contractes són opacs al no fer-se públics els plecs de condicions ja que es consideren confidencials, son de tramitació restringida, procediment declarat reservat, per ser àmbit de defensa i seguretat segons la Llei 24/2011.

EXCEM es proveïdor de l’Exercit Espanyol, de Telefònica i de la Generalitat de Catalunya, també subministra diversos equipaments d’anàlisi per Raig X de fronteres, per exemple al port de Tarragona i de molts altres aparells instal·lats a les fronteres espanyoles.

El contracte no és sols per obtenir hardware i software, sinó també per obtenir “suport tècnic i operatiu”, en resum, les feines d’intercepció i monitorització està en mans de la empresa privada…

A part de l’interceptor de comunicacions els mossos també tenen relació amb l’empresa israeliana Cellebrite, que comercialitza uns monitors que son capaços de trencar paswords i buidar qualsevol terminal de telèfon, tablet, ordinador… Les autoritats estatals, des de la Policia, la Guardia Civil, el Ministerio de  Defensa, l’Agència  Tributària, la Comisión Nacional de Mercados y la Competencia… Només Policia i Guardia Civil tenen unes 200 terminals…

Cellebrite és utilitzat per la poli turca, la de Hong Kong, la de Bahrain, Birmània, Bielorússia … ha estat utilitzat contra periodistes, opositors i manifestants detinguts.

De la Generalitat no hem trobat cap contracte per l’adquisició de Cellebrites, però si menors per reparar-ne un i una sèrie d’encàrrecs per desbloquejar diverses terminals. Els mossos tabé van assistir a dos cursos avançats de l’instrument… (https://negreverd.blackblogs.org/2023/03/23/tots-la-poli-hisenda-lexercit-la-cnmc-estan-interessats-en-el-contingut-del-teu-mobil-vigila-company )

Els projectes de cooperació europea:

La policia catalana ha participat en dos (com a mínim) projectes en els que també participava la policia israeliana, aquest son: CAPER (Collaborative information, Acquisition, Processing, Exploitation and Reporting for the prevention of organised crime) i PREVENT (PRocurEments of innovative advanced systems to support security in public transport).

-CAPER (https://cordis.europa.eu/project/id/261712 ) és més antic, va engegar el 2011, liderava la empresa espanyola de cyberseguretat S21sec (https://www.s21sec.com/es/ ) que des de 2022 és propietat de l’armamentística THALES de matriu francesa. Altres socis eren la Guàrdia Civil, els Mossos, IKUSI, Vicomtech (https://www.vicomtech.org/es/ ) en total 18 socis, la part israeliana la formaven el Ministeri de Seguretat Pública (la policia) i la Universitat Technion (https://www.technion.ac.il/en/home-2/ ).

L’objectiu d’aquest projecte era crear una plataforma de software internacional per lluitar contra la delinqüència organitzada, mitjançant l’accés a milions de dades d’internet i de les agències de seguretat amb anàlisi automàtic de continguts, molt especialment de vídeo. El projecte va ser finançat amb 7,14 milions i va acabar el 2014.

-PREVENT (https://cordis.europa.eu/project/id/833444/es ), es va iniciar el 2019 i va acabar el 2020, amb un finançament de 1.894.305€, sembla que s’ha endegat una segona fase on s’executaran proves pilot.

Entre els socis, a més dels Mossos hi ha la Policia Nacional, TMB i els FGC i socis de Portugal, França, Itàlia, Grècia, Polònia… i el Ministeri de Seguretat Publica d’Israel. El projecte analitza diferents escenaris i detecta bretxes de seguretat i cerca solucions standard al «mercat» i pretén implementa “l’innovador” Procés de Compra Precomercial (PCP).

Segurament n’hi han agut i n’hi hauran d’altres projectes conjunts, però aquest dos serveixen per veure per on van els trets.

Ens hem de preocupar!!

Ja sabem quins son els principis dels estats i del capitalisme, que es basen en l’opressió i  la devastació i que els principis de la Generalitat (part de l’estat espanyol) son els mateixos, però és preocupant que la estratègia davant d’una hipotètica amenaça per la «homeland security» a Catalunya tingui com base ideològica, teòrica i operativa. Quan aquesta ideologia, teoria i operatividad tenen com model la brbarie que practica l’estat Israelià, als territoris ocupats i colonitzats i a Gaza.

Poc a poc les tecnologies de reconeixement facial es van introduint en la nostra vida quotidiana, i en això participen empreses, el govern estatal, els ajuntaments i, naturalment també la Generalitat.

L’ús del reconeixement facial (amb el complement cada cop més generalitza de la intel·ligència artificial) es va estenen amb diverses excuses.

La més vulgar, i que és d’us generalitzat, és l’alarma existencial de les pandèmies (COVID i hipotètiques amenaces noves), l’ús de mecanismes biomètrics d’accés i de control de presència és el preferit per sobre de mecanismes com els RFID i les targetes FNMT, així que els terminals de reconeixement facial i de l’iris son cada cop més comuns.

L’ús de biometria sense contacte es ven com l’alternativa que permet esquivar la «contaminació» o la «infecció», però te altres «potencialitats» la primera és la banalització i l’altra la recol·lecció de dades dels treballadors sotmesos,

Hi ha però un àmbit on la vulnerabilitat de les persones sotmeses a control és crítica, aquest és el de les presons i els centres de menors.

EL PROJECTE SIETBIO DEL DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA.

---

Aquest projecte subvencionat amb els fons REACT-EU (fons per la reparació dels danys de la pandèmia) en el cas de l’estat espanyol 12.436 milions, dels que 10.000 van als governs autònoms, 1.705 d’ells a Catalunya. Els 2l436 milions restants els destina l’estat a la compra de vacunes contra la COVID.

El programa SIETBIO emmagatzema dades biomètriques dels interns en els centres de justícia juvenil, concretament:

a ) El SIEPBIO incorpora un procés d’enrolament dactilar dels dits dels peus quan no hi ha la possibilitat d’enrolament dactilar complet dels dits de les mans.

b ) El SIEPBIO incorpora únicament un procés d’enrolament dactilar.

c ) El SIEPBIO incorpora un procés d’enrolament de la foto facial frontal de l’intern de manera automàtica i de les fotos de característiques de l’intern, com ara tatuatges o cicatrius, i les integra a la fitxa de l’intern.

d ) El SIEPBIO incorpora exclusivament un procés d’enrolament de la foto facial frontal de l’intern de manera automàtica i la integra a la fitxa de l’intern.

SIEPBIO va lligat a la iniciativa «viure digital», un programa que se suposa que te com objectiu reduir l’escletxa digital en la població reclusa, però que en el cas dels Centres de Justícia Juvenil es concreta en una serie de pantalles tàctils des de la que els interns podran consultar, modificar les assignacions de peculi, gestionar les seves comunicacions, demanar cita amb els professionals de tractament i fer vídeo trucades, entre d’altres funcionalitats. Per poder tirar endavant el Viu en Digital i el SIEPBIO cal registrar les dades dels interns, molt especialment la cara, per això s’ha publicitat un petit concurs per l’adquisició de 7 cèrcols de llum led per a l’enrolament facial en els Centres Educatius de Justícia Juvenil (https://contractaciopublica.cat/ca/detall-publicacio/116634782 ) és una compra petita, d’un màxim de 1.000€, el gruix del SIEPBIO i el Viu en Digital son el software i el hardware.

LA PROVA PILOT DE VIDEOVIGILÀNCIA INTEL·LIGENT A LA PRESÓ DE MAS D’ENRIC.

S’anuncia una prova pilot a la Presó de Mas d’Enric de videoviglància assistida per intel·ligència artificial (https://www.elperiodico.cat/ca/societat/20230920/presons-catalunya-intelligencia-artificial-control-presos-92321451 ), mitjançant la IA es pretén llegir les expresions facials, el llenguatge corporal i gestual.

El que segurament és més perillós i d’eficàcia dubtosa, és la intenció de predir «perfils que presentin risc de violència» i prevenir fugues i introducció de drogues i d’objectes perillosos, aquests perfils tindran implicacions en el regim penitenciari, en la classificació, en els permisos… Les decisions automatitzades deshumanitzen als afectats.

Diverses organitzacions (35) han presentat un manifest en contra d’aquest control, el podeu consultar a aquest link https://iridia.cat/wp-content/uploads/2023/09/Comunicat-final.pdf .

El projecte es va adjudicar per 165.289,26€ sense IVA a la multinacional d’origen francès Inetum Catalunya SA. Inetum està present a 27 països, més de 100 oficines i uns 27.000 treballadors. Inetum ja tenia projectes en marxa a l’estat, associada amb Thales (una empresa amb interessos en el mercat militar) va aconseguir sistemes de control de les fronteres als aeroports de València, Bilbao i Madrid.

Això és el principi d’una història que va per llarg, els sistemes de decisió automatitzada  amb biometria i intel·ligència artificial son una amenaça per la nostra llibertat (al menys de la poca llibertat de la que podem fruir).

Al Periódico del dilluns 18 de setembre havia a primera pàgina la següent notícia «deu denúncies pel soroll de les escoles arriben al jutjat», no es tracta de denúncies de les escoles per el soroll del carrer, sinó denúncies de veïns contra el soroll dels esbarjos escolars. Sembla ser que des de el confinament la «sensibilitat» al soroll a augmentat notablement, a augmentat d’una manera selectiva, el trànsit, els aires condicionats, els helicòpters dels diferents cossos policials…no molesten tan con els crits de les criatures.

Estem en una societat que està desenvolupant una paidofòbia (encara que cada dia hi han menys nens) de la que no s’acaba d’entendre la base, potser es pot lligar amb un cert odi a la joventut (odi i enveja).

Per exemple cada cop hi ha més establiments «adults only», els hotels i els restaurants en primera línia, per exemple hi ha un web https://www.hotelesparaadultos.com/  o la https://nomolesten.com/ dedicat al tema en exclusiva, i a totes les webs de reserves es pot trobar la opció «sense nens», tota classe d’hotels poden ser «enemy of children”, per exemple l’hotel Axel (hotel “LGTBIQ+ friendly”), o l’hotel Golden Costa Salau propietat de la família del president Aragonès, o l’hotel Balneari Font Vella.

Durant el confinament aquesta paidofòbia va arribar al màxim, sense cap prova es va considerar als nens com a «supertransmisors», una directora general de la Conselleria de salut va arribar a parlar del «petó de la mort» dels nets a les seves iaies. Els van tenir confinats injustificadament, mentre que els «polis de balco» increpaven a les mares que veien pel carrer més d’una vegada al dia, o muntaven el pollo als pares de criatures autistes que passejaven… Així que apart de una baixa tolerància al soroll, sembla que el confinament també va desenvolupar una baixa tolerància als nens, hi ha un vídeo que va ser popular en el seu moment que és molt il·lustratiu https://www.youtube.com/watch?v=gnbfkVV37dM.

Anem cap un mon on les relacions estan mediatitzades per les tecnologies i on la canalla ocupa un lloc proper (o potser inferior) al d’un iphone 15.

Be, ara ja no, però fa anys si.

En tenim molts exemples…

El 25 de juliol de 1835 es cremen els convents a Barcelona en el marc de la guerra amb els carlins, el 5 d’agost del mateix any el proletariat de Barcelona crema la fàbrica de vapor Bonaplata (http://negreverd.blogspot.com/2015/07/els-luddites-catalans-i-la-crema-d ) ara fa 188 anys, l’acte central del ludisme ibèric.

L’agost de 1843 bullanga de la jamància a Barcelona (i bombardeig per part del general Prim).

El juliol i agost de 1854 la revolta de les selfactines, amb destrucció de màquines i mort de patrons.

Juliol de 1855 primera gran vaga general, sobretot a Barcelona i altresunts de Catalunya.

El 13 d’agost de 1917 vaga general revolucionaria a tot Catalunya… Pa i treball – Associació o mort.

El XIX i principis de XX el bon temps era moment de sociabilitat i de comunicació fàcil, la gent es reunia i trobava més fàcilment, la invenció de les vacances (el lleure regulat i calendaritzat) va reduir la seva importància, actualment la sociabilitat es fa a través de les pantalles, una “sociabilitat” desmobilitzada i desmobilitzadora.