A principis de
juny a Bonmatí (una entitat local del municipi Sant Julià del Llor i Bonmatí al
Gironès de menys de 900 habitants), desprès de peticions repetides de la població
s’ha procedit a fer una analítica de contingut en plom a la sang (voluntària)
als nens i dones prenyades (col·lectius vulnerables a la contaminació amb plom).
La preocupació
popular ve del fet de tenir una planta de reciclatge de bateries de plom al
costat del casc urbà, fins el 2009 van tenir una estació de mesura de metalls
pesats a l’aire, l’excusa per retirar-la va ser el no superar els nivells
legals, però els nivells legals contades vegades es superen i hi ha lobies
poderosos vigilant que no baixin i per superar-los cal un ambient quasi letal.
Medi Ambient de la Generalitat te la pràctica comuna de contemporitzar amb les empreses i menystenir les sospites veïnals, hi ha diverses objeccions a aquest deixar passar, la més important la manca de coneixement dels efectes crònics a llarg termini (https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/lead-poisoning-and-health ) i desprès de decennis d’emissió la preocupació està més que justificada.
La premsa i els
comunicats de la Generalitat amaguen quina és l’empresa “sospitosa”, no
esmenten el seu nom, una idiotesa, tots els habitants de la comarca (i
segurament més enllà) saben quina és, una mostra més del servilisme dels poders
(el primer, el segon, el tercer i el quart) davant dels interessos del capital.
Agafant els mapes de google.maps podem veure que a Bonmatí hi ha 9 grans
empreses:
Antex (Anglès
Tèxtil), COVECAT d’abrasius, Edilkamin Ibèrica de caldereria, Horno San Juan
(panificadora), Casademon 1956 Meat (càrnia), Protocol import i export, Bastons
Finna de bastons, Configirona de confiteria, i…. Exide Technologies
Recycling, una empresa de reciclatge de bateries de la matriu transnacional
EXIDE puntera en la fabricació de bateries de plom. Quina deu ser la empresa
emissora?
La planta d’EXIDE
està a sols 124 metres del casc urbà i nomes a 424 de l’Escola Sant Jordi al
centre del poble.
EXIDE és una
multinacional, la seva matriu està als EUA, està present en més de 80 països,
les seves activitats poden generar contaminació amb plom, antimoni, cadmi,
arsènic, efluents àcids (en el reciclatge)… EXIDE te un llarg historial d’episodis
de contaminació, sobretot als EUA (especialment a Salinas Texas on l’impacte va
ser en nens), també hi ha hagut episodis (que es coneguin) a França i a
l’Índia. Per fer-se’n una idea es pot consultar a wikipedia un article molt
documentat en francès, https://fr.wikipedia.org/wiki/Pollution_au_plomb_par_Exide .
El negoci del
reciclatge en general, i el de piles i bateries és un negoci brut, tocat per
màfies diverses, degut als interessos industrials (i dels polítics al seu
servei) i per la problemàtica ambiental que porta aparellada. Hi ha alguns
cassos que recorden força al de Bonmati, el de DEMIMESA a Sant Llorenç
d’Hortons i el del Pont de Vilomara per exemple.
El cas de
DEMIMESA:
DEMIMESA
(Derivados Minerales y Metàlicos SA) era una empresa que reciclava plom de
bateries i fabricava mini i litargiri (productes amb plom) i valentinina
(producte d’antimoni). DEMIMESA en el moment del seu tancament era una empresa
obsoleta.
La matèria
primera la obtenien reciclant bateries trinxant-les i fonent el plom. En els
processos de càrrega i descàrrega dels forns, de refinat del producte i de
gestió d’escòries i residus s’emetia plom, l’activitat va durar molts anys,
fins que es va aturar el 2005. En analítiques fetes cap el 2000 es van detectar
nivells alts de plom als sols i les fulles dels ceps dels voltants, també es
van mesurar a l’aigua superficial i subterrània a petició de la Fiscalia de
Medi Ambient, finalment el president i gerent de DEMIMESA va ser condemnat a 3
anys de presó i a 4 milions de multa (que no sabem si va complir ni si va
pagar).
La Generalitat va
assumir els costos de la recuperació dels sols i de l’enderroc de la fàbrica
(amb recuperació de l’amiant https://residus.gencat.cat/web/.content/home/lagencia/publicacions/jornades/2022_10_05_canons_ec/ponencia_05.pdf i https://www.youtube.com/watch?v=SDNOktKLTtA ), amb un cost inicial de 3,5 milions
d’euros, encara que al final la cosa va pujar a bastant més de 4 milions
(pagats del pressupost de l’Agència de Residus o de fons controlats per ella).
Les plantes de
reciclatge del Pont de Vilomara:
Durant molts anys
les plantes del Pont van ser el “vaixell insígnia” de l’Agència de Residus i el
salvavides econòmic de la corporació municipal del Pont de Vilomara regida
indefinidament per el PSC, malgrat que els opositors a les plantes van intentar
desbancar-lo. Les aportacions de les plantes de reciclatge eren fonamentals per
equilibrar el pressupost municipal.
El darrer
concessionari de la planta de piles, de RAES, de fluorescents va ser una UTE
liderada per la megaempresa de residus FCC, el gener de 2023 l’Agència de
Residus va donar per acabada la concessió (caducada feia temps), donat que la
legislació encarregava el reciclatge als productors dels residus, de fet feia
temps (des de el 2008) que els SIG (Sistemes Integrats de Gestió) tenien que
haver assumit la tasca, però la Generalitat preferia fer (i pagar) ella la
feina.
La planta de
reciclatge de piles va patir dos accidents greus declarats (be, segons les
autoritats no van ser greus), un el 1999 amb una fuga d’òxid de manganès, i
l’altra de mercuri per l’incendi de piles botó emmagatzemades el 2003 (https://residus.gencat.cat/web/.content/home/lagencia/publicacions/lagencia/pont_de_vilomara.pdf ).
La fuga de
Manganès (biòxid de manganès) es va
detectar perquè va tenyir de color marro
les façanes del poble i alguns vehicles, qualsevol contaminació més difusa
i persistent no s’hagués detectat (o no es va detectar), els efectes de l’òxid
de manganès els podeu consultar a la fitxa de la OIT corresponent https://www.ilo.org/dyn/icsc/showcard.display?p_lang=es&p_card_id=1398&p_version=2 .
El mercuri és un
contaminant de llarg historial, va ser l’origen de la malaltia de Minamata (als
voltants de 1955), un incident que va aixecar la llebre sobre els riscos de
certes industries.
L’incident de
2003 va sortir (poquet) a la premsa donat que els nivells assolits multiplicaven
per més de 40 els nivells habituals a les instal·lacions, malgrat que en un
estudi de l’Agència de Residus de la Generalitat (https://residus.gencat.cat/web/.content/home/lagencia/publicacions/lagencia/pont_de_vilomara.pdf ) no es detecten nivells considerables
als sòls, anàlisis de la plataforma d’oponents i demanats per el SEPRONA
detectaven un augment a les proximitats de la planta de reciclatge.
Les bateries
de liti: el que se’ns ve a sobre.
Les bateries de
liti (de vehicles elèctrics, de patinets i bicicletes, d’ordinadors,
telèfons… etc) cada cop estan més esteses i més generalitzades, a tot el mon
aquestes bateries estan generant una pila d’incidents. Així al Regne Unit, es
va passar de 67 incendis provocats per bateries de Li el 2020, a 167 el 2021 i
més de 200 el 2022, als EUA el 2006 van haver 268 incendis lligats a les
bateries de Li, també hi ha el cas de les bateries de Samsung Galaxy Note 7 que
va obligar a la corporació a retirar milers de telèfons.
A Catalunya hi ha
hagut recentment diversos episodis lligats a aquests tipus de bateries, així
tenim el més greu a Granollers el juliol de 2020 que va obligar a confinar a la
població de Lliçà de Vall, Lliçà d’Amunt i de Granollers. L’Agost de 2020 a
Sant Adrià es va incendiar un magatzem de patinets, i el maig d’enguany una
fàbrica de bateries a Santa Perpètua de la Mogoda.
Donada la
dinàmica del mercat d’artilugis que funcionen mitjançant bateries, sembla que
la dinàmica d’accidents i el risc lligat a elles no sols es mantindrà, sinó que
augmentarà.
El paper de
l’Agencia de Residus.
La ACR es mou en
una ambivalència perillosa, per un cantó exigent vers els ciutadans normals i
corrents, i actuant amb peus de plom front els poderosos (corporacions,
empreses locals… i el mateix govern). Estant mes pendents dels interessos
empresarials, incloses les empreses gestores de residus (FCC, ECOEMBES,TERSA,
VALORIZA…etc) i mes pendents de les taxes domiciliaries de recollida que de
les responsabilitats dels autèntics generadors de residus: els interessos
econòmics.
Es força
il·lustratiu la gestió de la informació durant l’incendi de la planta de
tractament de residu verd de Botarell de principis d’any. Aquest incendi va
començar a mitjans del mes d’abril i va tardar setmanes en extingir-se, va
estar actiu fins mitjans de maig. El fum va generar (com a mínim molèsties als
veïns), però de fet no es coneix exactament la composició i possibles efectes
dels fums, durant aquetes setmanes van cremar els 28.500 m3 de materials
acumulats, no hem trobat enlloc dades sobre els nivells de partícules a les
rodalies o de la composició d’aquestes.
El problema no és
el plom de Bonmatí o de DEMIMES ni els riscos d’accident per les bateries de
liti, el problema és la nocivitat dels sistema tecnoindustrial, EL PROBLEMA SON
ELS ESTATS I EL CAPITALISME!!.
