Poc a poc les tecnologies de reconeixement facial es van introduint en la nostra vida quotidiana, i en això participen empreses, el govern estatal, els ajuntaments i, naturalment també la Generalitat.
L’ús del reconeixement facial (amb el complement cada cop més generalitza de la intel·ligència artificial) es va estenen amb diverses excuses.
La més vulgar, i que és d’us generalitzat, és l’alarma existencial de les pandèmies (COVID i hipotètiques amenaces noves), l’ús de mecanismes biomètrics d’accés i de control de presència és el preferit per sobre de mecanismes com els RFID i les targetes FNMT, així que els terminals de reconeixement facial i de l’iris son cada cop més comuns.
L’ús de biometria sense contacte es ven com l’alternativa que permet esquivar la «contaminació» o la «infecció», però te altres «potencialitats» la primera és la banalització i l’altra la recol·lecció de dades dels treballadors sotmesos,
Hi ha però un àmbit on la vulnerabilitat de les persones sotmeses a control és crítica, aquest és el de les presons i els centres de menors.
EL PROJECTE SIETBIO DEL DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA.
Aquest projecte subvencionat amb els fons REACT-EU (fons per la reparació dels danys de la pandèmia) en el cas de l’estat espanyol 12.436 milions, dels que 10.000 van als governs autònoms, 1.705 d’ells a Catalunya. Els 2l436 milions restants els destina l’estat a la compra de vacunes contra la COVID.
El programa SIETBIO emmagatzema dades biomètriques dels interns en els centres de justícia juvenil, concretament:
a ) El SIEPBIO incorpora un procés d’enrolament dactilar dels dits dels peus quan no hi ha la possibilitat d’enrolament dactilar complet dels dits de les mans.
b ) El SIEPBIO incorpora únicament un procés d’enrolament dactilar.
c ) El SIEPBIO incorpora un procés d’enrolament de la foto facial frontal de l’intern de manera automàtica i de les fotos de característiques de l’intern, com ara tatuatges o cicatrius, i les integra a la fitxa de l’intern.
d ) El SIEPBIO incorpora exclusivament un procés d’enrolament de la foto facial frontal de l’intern de manera automàtica i la integra a la fitxa de l’intern.
SIEPBIO va lligat a la iniciativa «viure digital», un programa que se suposa que te com objectiu reduir l’escletxa digital en la població reclusa, però que en el cas dels Centres de Justícia Juvenil es concreta en una serie de pantalles tàctils des de la que els interns podran consultar, modificar les assignacions de peculi, gestionar les seves comunicacions, demanar cita amb els professionals de tractament i fer vídeo trucades, entre d’altres funcionalitats. Per poder tirar endavant el Viu en Digital i el SIEPBIO cal registrar les dades dels interns, molt especialment la cara, per això s’ha publicitat un petit concurs per l’adquisició de 7 cèrcols de llum led per a l’enrolament facial en els Centres Educatius de Justícia Juvenil (https://contractaciopublica.cat/ca/detall-publicacio/116634782 ) és una compra petita, d’un màxim de 1.000€, el gruix del SIEPBIO i el Viu en Digital son el software i el hardware.
LA PROVA PILOT DE VIDEOVIGILÀNCIA INTEL·LIGENT A LA PRESÓ DE MAS D’ENRIC.
S’anuncia una prova pilot a la Presó de Mas d’Enric de videoviglància assistida per intel·ligència artificial (https://www.elperiodico.cat/ca/societat/20230920/presons-catalunya-intelligencia-artificial-control-presos-92321451 ), mitjançant la IA es pretén llegir les expresions facials, el llenguatge corporal i gestual.
El que segurament és més perillós i d’eficàcia dubtosa, és la intenció de predir «perfils que presentin risc de violència» i prevenir fugues i introducció de drogues i d’objectes perillosos, aquests perfils tindran implicacions en el regim penitenciari, en la classificació, en els permisos… Les decisions automatitzades deshumanitzen als afectats.
Diverses organitzacions (35) han presentat un manifest en contra d’aquest control, el podeu consultar a aquest link https://iridia.cat/wp-content/uploads/2023/09/Comunicat-final.pdf .
El projecte es va adjudicar per 165.289,26€ sense IVA a la multinacional d’origen francès Inetum Catalunya SA. Inetum està present a 27 països, més de 100 oficines i uns 27.000 treballadors. Inetum ja tenia projectes en marxa a l’estat, associada amb Thales (una empresa amb interessos en el mercat militar) va aconseguir sistemes de control de les fronteres als aeroports de València, Bilbao i Madrid.
Això és el principi d’una història que va per llarg, els sistemes de decisió automatitzada amb biometria i intel·ligència artificial son una amenaça per la nostra llibertat (al menys de la poca llibertat de la que podem fruir).