Grillons, manilles i cadenes: contencions mecàniques, electròniques, químiques… i psicològiques. (1.-CAT, 2-CAST)

1.-Grillons, manilles i cadenes: contencions mecàniques, electròniques, químiques… i psicològiques.

Amarrado al duro banco
De una galera turquesca,
Ambas manos en el remo
Y ambos ojos en la tierra

Luis de Góngora.

https://www.upf.edu/todogongora/poesia/romances/037/

Molts son els bancs als que estem lligats: el banc de l’escola, el llit de l’hospital, la cel·la de la presó, del treball… i molts els remers forçats, els galeots: els dements amb Alzheimer, els diagnosticats de diverses síndromes, els presos, els menors tutelats, els escolars… també son diverses les cadenes, de metall com les manilles, de tela o de plàstic com les diverses eines de contenció físiques i la cada cop més estesa i emprada contenció química, multitud de molècules estabornidores que son al mateix temps un excel·lent negoci.

Volem parlar però sobretot de les mes velles de les contencions la purament física, els grillons i les manilles.

Els orígens:

No hi ha registres de les primeres contencions que eren de materials vegetals o d’origen animal, però la “contenció perllongada” cal situar-la en un mon on ja està establerta la propietat privada i molt probablement l’agricultura, el manteniment de persones captives per llargs períodes (o per vida) sembla que ha d’estar vinculada a la seva explotació, a l’esclavatge. Continue reading Grillons, manilles i cadenes: contencions mecàniques, electròniques, químiques… i psicològiques. (1.-CAT, 2-CAST)

Actualització RadarCOVID: l’app prècticament implantada totalment

L’aplicació RadarCovid ja és funcional en la major part de l’estat cobrint totes les CCAA amb excepció de Catalunya i Madrid, la Secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial (SEDIA) pressiona per aconseguir la seva inclusió, ja que suposen un 30% de la població (https://t.co/xhtzg2N0Up  ).

Catalunya, malgrat les promeses de la consellera Alba Vergés (https://cadenaser.com/emisora/2020/09/18/radio_barcelona/1600414741_127189.html ) no l’acaben d’engegar la secretaria de Salut vol que l’app a més de comunicar el contacte als rastrejats doni una cita mèdica, cosa que fa desanonimitzar el sistema i complicar-lo més, la Generalitat no renuncia a identificar i geolocalitzar com feia la seva pròpia app.

El cas de Madrid és semblant, volia integra-lo a la seva app (cosa impossible donades les condicions de Google i Apple) i ara mateix està fen una prova pilot a Guadarrama.

Bona part d’aquestes resistències son un tema polític i electoral, i és de témer que en breu el RadarCOVID estarà disponible a tot el territori, de moment s’han fet mes de 4.300.000 descàrregues i l’objectiu declarat de la SEDIA és arribar aviat a més de 8 milions.

Un tema apart és la seva utilitat, amb les dades que hem trobat (Euskadi, Andalusia, Extremadura i Balears) dona un 1% pelat dels infectats (829 detectats per l’app front 75.000 casos), així que el total difícilment superarà el 2%. Segurament això està lligat a un sa escepticisme sobre la fiabilitat de l’estat com a garant de la intimitat. Una cosa és baixar l’app, una altra és mantenir engegada la geolocalització i el bluetooth i una molt diferent (i més delicada) és rebre dels serveis de salut un codi (d’un PCR “positiva”) i introduir-lo a l’app, si Catalunya aconsegueix vincular-lo al sistema de cites mèdiques llavors la desconfiança puja a nivells estratosfèrics. Aquesta desconfiança es pot esmorteir amb una bona campanya de publicitat, cosa que, de moment, no ha fet l’estat ni les comunitats.

En un altre ordre de coses Apple i Google estan triomfant a nivell global, al menys en adopció del sistema per part dels estats (https://www.xda-developers.com/google-apple-covid-19-contact-tracing-exposure-notifications-api-app-list-countries/ ), més de 50 estats l’han adoptat, però les descarregues queden lluny del desitjat 60% dels telèfons, la penetració està sobre el 20%, així a Irlanda seria de 26%, a Suïssa del 23, a França i als EUA els percentatges son encara més baixos. I això que el consorci Google/Apple ara ofereixen l’app pròpia per fer funcionar l’API, però de moment l’han acceptat sol 6 estats dels EUA i 15 països més (https://www.technologyreview.es/s/12595/apple-y-google-liberan-los-paises-de-crear-una-app-como-radar-covid ).

La darrera noticia sobre el tema COVID i les grans coporacions TIC ha estat que Google incorpora al seu Maps una nova capa amb les dades sobre la COVID, a nivell d’estat, de regió i fins i tot d’algunes ciutats, donant una volta més al cargol del control corporatiu dels darrers 7 dies (https://www.xataka.com/aplicaciones/google-maps-anade-nueva-capa-sus-mapas-para-mostrar-densidad-casos-covid-19-zonas ).

 

Més info:

https://negreverd.blackblogs.org/2020/08/19/125/

https://negreverd.blackblogs.org/2020/06/22/confinados-a-perpetuidad-en-la-samart-city-desde-los-pasaportes-inmunologicos-a-las-pruebas-biotech-desde-el-control-en-las-calles-al-rastreo-de-contactos/

El rastreo de contactos mediante app y el teléfono a punto de ponerse en marcha.

Finalmente los grandes operadores de las comunicaciones (Apple y Google), como era de esperar, se han llevado el premio de las aplicaciones de rastreo, y los intentos locales (nacionales) han sido un fracaso. Como, por ejemplo las del reino Unido, Francia y como mínimo 7 países más en Europa (Noruega, Polonia, Finlandia…).

En el caso del estado español, después de flirtear con otros sistemas estrictamente europeos (por ejemplo el PEPP-PT Pan European Privace Preserving Proximiti Tracig http://negreverd.blogspot.com/2020/04/passaports-dimmunitat-rastreig-de.html ), finalmente se decantó por adoptar el sistema del lobby corporativo la API “notificaciones de exposición al COVID 19”, que, seguramente encontrareis si miráis los ajustes de vuestro teléfono, tanto si es Android como si es iOS.

Se a hecho una prueba de la aplicación para España (pendiente de que la adopten las comunidades) en la isla de la Gomera, entre el 29/6 y el 31/7, con más de 3.000 participantes, el gobierno encargo el trabajo a la siniestra empresa INDRA por un importe de 330.537€. Continue reading El rastreo de contactos mediante app y el teléfono a punto de ponerse en marcha.

El rastreig de contactes mitjançant app al telèfon a punt de posar-se en marxa.

Finalment els grans operadors de les comunicacions (Apple i Google), com era d’esperar, s’han emportat el premi de les aplicacions de rastreig, i els intents locals (nacionals) han estat un fracàs. Com ha estat el cas, per exemple, del Regne Unit, França i com a mínim 7 països més a Europa, tots ells fora de combat.

En el cas de l’estat espanyol, desprès de flirtejar amb altres sistemes europeus (per exemple el PEPP-PT (Pan European Privace Preserving Proximiti Tracig http://negreverd.blogspot.com/2020/04/passaports-dimmunitat-rastreig-de.html ), finalment va decidir adoptar el sistema del lobby corporatiu l‘API “notificacions d’exposició al COVID 19” que segurament si mireu els ajustos la trobareu, tant per Android com per iOS. Continue reading El rastreig de contactes mitjançant app al telèfon a punt de posar-se en marxa.

Som el que mengem?… i una merda!!

Aquesta frase, “som el que mengem”, és cada cop més popular, tan entre mediàtics metges, com entre una variada cohort, que va des de celebrities locals fins una majoria de progressistes liberals d’esquerres i “new ages” amb barretina.

La frase s’atribueix al filòsof alemany Ludwig Feuerbach, la va dir l’any 1850, no podem saber si aquesta atribució és certa. Feuderbach era un “post-hegelià” que va influir molt als “joves hegelians”, entre ells Marx i Engels, va acabar els seus dies com a membre del partit socialdemòcrata alemany.

Som el que mengem… qui menja merda és una merda, qui menja saludable és una bona persona, guapa, saludable i preocupada per la sostenibilitat, que fa exercici i combat el canvi climàtic. El qui menja merda és insolidari, gordo, lleig, contribueix a la destrucció de la terra… segurament és inculte, no llegeix i no gasta massa en productes culturals. Continue reading Som el que mengem?… i una merda!!

Distància social, distància de classe i altres traves per la humanitat

La distancia social no és cap novetat imposada per l’autoritat sanitària (una autoritat que existia però de la que no érem massa conscients), és un fet des de els albors de la civilització, fins i tot, potser anterior a l’agricultura…

La distància social es pot mesurar de moltes maneres en renda, en alimentació, en anys de vida, en estat de salut, en metres quadrats d’habitatge, en anys d’educació… Alguns dels indicadors son d’anada i tornada, com per exemple la ingestió de calories l’excés (i la mala qualitat) en les societats “desenvolupades” s’associa a la “classe baixa” i la manca en les “per desenvolupar”, però al mateix temps a la desenvolupada “la classe baixa” pateix en molts cassos també el defecte (la gana amb supermercats plens). Continue reading Distància social, distància de classe i altres traves per la humanitat

Els Mossos, les seves compres i les pistoles elèctriques

El 29/6/2017 es va formalitzar l’adquisició de 134 pistoles elèctriques Taser, el Govern les anomena Dispositius Conductors d’Energia, nom idiota per amagar el que son (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/awardnotice.pscp?reqCode=viewDcan&idDoc=24792862&lawType=2 ) . L’adquisició va estar acompanyada de polèmica sobre la seva suposada innocuïtat i de l’ús abusiu que se’n fa allà on en tenien (https://www.es.amnesty.org/uploads/media/taser05.pdf , http://www.sindic.cat/site/unitFiles/4038/Informe%20sobre%20us%20pistoles%20el%C3%A8ctriques_def.pdf ).

Continue reading Els Mossos, les seves compres i les pistoles elèctriques

Control sanitari: des de la historia clínica electrònica, fins el tatuatge quàntic del Bill Gates.

1.-CAT

Hi va haver un moment històric en que la medicina va deixar de ser un servei per les elits, fins llavors els metges no tractaven a la gent comuna, aquesta es guaria mitjançant herbolàries, curanderos, barbers… la generalització de l’atenció “medica” coincideix amb l’aparició dels hospitals, dels centres d’acumulació de persones malaltes, desposseïdes i marginades (als hospitals a més de “malalts” es “recollien” orfes, bojos, dones del carrer, ancians, leprosos…), els hospitals tenien un fort comportament carcerari i estaven vinculats generalment a l’església, ben aviat, però trobem cogestions amb els municipis, l’estigma carcerari va durar fins ben entrat el segle XX i encara ara en conserva trets.

Es en aquest moment en que es comença a desenvolupar el concepte de “salut pública” com una funció dels governants que ja no està vinculada directament a la malaltia, sinó a vetllar per tota la població. L’hospital es segrega en diverses institucions. És curiós que al fundar-se l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona el 1401 va procedir de la fusió de 6 hospitals barcelonins, i com al llarg dels segles XVII i XIX es van segregant cases de caritat i manicomis.

Continue reading Control sanitari: des de la historia clínica electrònica, fins el tatuatge quàntic del Bill Gates.

Confinados a perpetuidad en la smart city, desde los pasaportes inmunológicos a las pruebas biotech, desde el control en las calles al rastreo de contactos.

Parece que el confinamiento va, siempre que seamos buenos, camino a atenuar-se (desaparecer, de momento, no desaparecerá), además nos están avisando que, pasado el verano (y el turismo) habrá un rebrote, mientras se van desarrollando las herramientas para que podamos vivir en confinamiento interior durante la “nueva normalidad”, “nueva normalidad” que va camino a convertirse en “condena de normalidad a perpetuidad”, manteniendo las prácticas de vigilancia, los mecanismos técnicos y la interiorización del control. Pero sobretodo la interiorización de la distancia social, distancia social que se nos vende como voluntaria o voluntariosa y saludable, pero que tiene unos sesgos muy marcados de clase social, sesgos que tardaran en borrarse (si se borran alguna vez).

Continue reading Confinados a perpetuidad en la smart city, desde los pasaportes inmunológicos a las pruebas biotech, desde el control en las calles al rastreo de contactos.