Desprès de l’amenaça de desplegament de 1.000 policies per impedir concentracions de joves (en boca de la Sra. Alcaldessa Ada Colau), una amenaça que de moment ha estat una escenificació, ja que la primera nit hi han agut acumulacions de milers a la zona de Plaça Espanya, al Passeig del Born i al Passeig Lluis Companys (https://elpais.com/espana/catalunya/2021-09-01/colau-sobre-la-segunda-merce-en-pandemia-no-habra-fiesta-en-la-calle.html ). De fet els botellons universitaris de la UAB (8.000 asistents, amb agressió masclista https://www.europapress.es/catalunya/noticia-8000-personas-acuden-pasada-noche-botellon-universitat-autonoma-barcelona-uab-20210918120647.html ) o de la Complutense de Madrid (25.000 assistents https://www.niusdiario.es/sociedad/sucesos/macrobotellon-universidad-complutense-madrid-sin-mascarilla-distancia-fiesta_18_3204870342.html ) tampoc van ser controlats.
La sociabilitat juvenil, tan blasmada per tots els ben pensants, ja siguin bons pensaments clericals, autoritaris de dretes, progressistes o autoritaris d’esquerres, s’ha tronat a imposar sobre el seny i les directives de la nova normalitat.
Naturalment no es tracta d’una insubmissió activa i “antisistema” (com segurament m’agradaria a mi), sinó passiva i consumista, però amb una joia de viure, emparentada de lluny amb la joia de la revolució, i la joia de la revolució no te cap parentiu amb l’avorriment progressista de plataformes, sindicats, coordinadores… del bon pensament autoritari d’esquerres.
A la major part dels joves els rellisquen tots els renys, admonicions, reprensions, reconvencions, amonestacions… algunes suaus i carinyoses, però altres francament criminalitzadores, dels diversos partidaris de les normalitats noves i velles.
La situació ens recorda a la convocatòria del macrobotellon a nivell estatal del 2006, va ser una convocatòria “acèfala”, en la major part dels cassos, sense cap mena d’objectiu, sols guanyar a altres ciutats en el nombre de participants.
Una convocatòria amb els mitjans d’aquells moments, Messenger, email, alguns fòrums d’internet (com forocoches, https://www.forocoches.com/foro/showthread.php?t=376433 o miarroba) i poc mes… s’ha de tenir en conte que els medis
eficaços emprats a l’actualitat, o no existien, o acabaven de començar a actuar (Facebook no va admetre a tothom fins 2006, Twitter es va llençar el març de 2006, WhatsApp el 2009, Instagram el 2010, Snapchat el 2011, Telegram el 2013, Signal el 2014…), el que es clar és que si hi ha una resposta és que hi ha una necessitat.
Aquella primavera es van començar a convocar “macrobotellons” arreu, tots al voltant del 17 de març… Pamplona, Badajoz, Burgos, Ciudad Real, Sevilla, Huelva, Oviedo, Santander, Bilbao, Donosti, Alacant, Madrid i Barcelona.
A Barcelona la convocatòria va ser a la Rambla del Rabal el 17/3 a la nit, va ser un dels pocs cassos en que havia una motivació social, el rebuig a la ordenança del civisme, un aparatós dispositiu policial va tancar el Raval, però en lloc de aturar el botellón va provocar nombrosos enfrontaments, van haver uns 57 detinguts i 64 ferits (registrats), els revoltats van atacar bancs, edificis públics i algunes botigues, els contenidors incendiats van malmetre algunes façanes (http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2006/03/18/pagina-1/46943584/pdf.html )… Força significatiu és el fet de que el principal saqueig d’un comerç va ser en un supermercat de la Sirena, on sols es ven menjar, no articles de luxe, ni roba, ni electrònica.
A Girona van haver 37 detinguts, a Salamanca 15 detinguts i 12 ferits. A molts llocs la pluja va apagar els botellons i a altres va haver permissivitat. L’assistència va ser variable (però lluny de les xifres assolides enguany), Granada 25.000, a Sevilla 5.000, a Saragossa 3.000 (va ser una de les ciutats amb objectius socials, contra una llei autonòmica sobre les activitats nocturnes).
Els dies posteriors l’ajuntament va presentar acusacions venjatives contra els detinguts demanant les màximes multes, 20.000€ (el fiscal demanava 250€) i es va dedicar a fantasiejar sobre els 300 violents que estaven darrera de tots els incidents violents i que aquest eren gent de fora de Barcelona (de l’Àrea Metropolitana) que es traslladen quan hi ha “necessitat”, es poden veure paral·lelismes amb situacions recents.
El consistori queda descol·locat, fins i tot en el nom dels fets, en Portabella (ERC) parla d’”ampollots” i en Xavier tries de “embotellada” i el futur alcalde de rebot, Jordi Hereu demanava detencions preventives abans dels disturbis (?!)…
Davant d’uns fets que els desagraden profundament, les reaccions dels benpensants seran les mateixes, el 2006 o el 2021. El 2006 comparaven els botellons amb les revoltes dels joves de França contra el CPE (https://es.wikipedia.org/wiki/Ley_de_contrato_del_primer_empleo_de_Francia ) obviant la part violenta de la revolta. Imagino que enguany compararan els botellons (que de moment no han estat violents) amb les manifestacions pacífiques i constructives de la “orxatera” de la vaga per el clima d’aquest divendres 24, fins i tot potser faran comparacions amb les manis de Febrer, els mateixos que abominaven de la violència i de la manca de seguiment de les mesures COVID en aquell moment, ara posaran com exemple el “compromís” d’aquelles mobilitzacions…
Els recuperadors i els bombers repeteixen arguments, ja que continuen defensant els mateixos interessos.
