All posts by negreverd

L’estat està molt interessat en el teu genoma i en el teu mòbil.

Aquest mes d’agost la División Económica y Técnica (Cuerpo Nacional de Policía, CNP a partir d’aquí) ha publicat tres anuncis de concursos, un de serveis i dos de subministraments, per un import total d’uns 880.000€. Encàrregs força significatius.

El contracte de serveis és el de “Actualización de licencias y Mantenimiento correctivo y preventivo de componentes físicos y lógicos de ámbito forense, de la Dirección General de la Policía, de tal forma que le permita cumplir adecuadamente sus misiones” (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/ca_ES/placsp.pscp?idDoc=8147869&reqCode=viewPlacspExpedient ), per un import de 686.256 i dividit en 4 lots, corresponents a diversos software i harware específics d’us policial.

El Lot 1 correspon a dos sistemes d’analítica del so i la parla humana.

El Lot 2 a diversos programes per incidir sobre bústies de correu i recuperació de la navegació de diferents navegadors, així com diversos programes de gestió de casos, un sistema d’escàner 3D, adquisició de dades de telèfons mòbils i GPS, desencriptació, i obtenció de la informació en entorns Mac.

El Lot 3 a sistemes de software i hardware per accés a dispositius telefònics mòbils, GPS, i anàlisi físic i lògic de la informació que contenen, l’accés a les dades que contenen, lligat en sa majoria als sistemes Cellebrite dels que parlarem més endavant, adquisició de dades en entorn Mac i software per anàlisi i millora d’imatges de vídeo, especialment de vigilància.

El Lot 4 incideix en l’anàlisi de les dades de dispositius mòbils emmagatzemades al cloud i en el trencament de contrasenyes (https://www.youtube.com/watch?v=Hz9Bdwd1kOc ). Continue reading L’estat està molt interessat en el teu genoma i en el teu mòbil.

Deixant rastres, infografia num.2, CAT i CAST

Aquesta és la segona infografia sobre deixar rastres, no és exaustiu, s’ha d’ampliar i reduir segons les necessitats de cadascun i tebir en conte que les tecnologies de control social van per devant del que sabem d’elles.

No hi ha tota la informació possible, el contingut és el bàsic. S’ha d’ampliar segons interessos i circumstàncies. També hi ha tècniques de les que encara no tenim informació directa o mínimament completa (per exemple el cas dels olors).

Enllaç a la primera infografia  http://negreverd.blogspot.com/2021/08/infografia-deixant-rastres.html

 

 

DE BOTELLONS, BONS PENSAMENTS I DISSIDÈNCIES.

Desprès de l’amenaça de desplegament de 1.000 policies per impedir concentracions de joves (en boca de la Sra. Alcaldessa Ada Colau), una amenaça que de moment ha estat una escenificació, ja que la primera nit hi han agut acumulacions de milers a la zona de Plaça Espanya, al Passeig del Born i al Passeig Lluis Companys (https://elpais.com/espana/catalunya/2021-09-01/colau-sobre-la-segunda-merce-en-pandemia-no-habra-fiesta-en-la-calle.html ). De fet els botellons universitaris de la UAB (8.000 asistents, amb agressió masclista https://www.europapress.es/catalunya/noticia-8000-personas-acuden-pasada-noche-botellon-universitat-autonoma-barcelona-uab-20210918120647.html ) o de la Complutense de Madrid (25.000 assistents https://www.niusdiario.es/sociedad/sucesos/macrobotellon-universidad-complutense-madrid-sin-mascarilla-distancia-fiesta_18_3204870342.html ) tampoc van ser controlats.

La sociabilitat juvenil, tan blasmada per tots els ben pensants, ja siguin bons pensaments clericals, autoritaris de dretes, progressistes o autoritaris d’esquerres, s’ha tronat a imposar sobre el seny i les directives de la nova normalitat.

Naturalment no es tracta d’una insubmissió activa i “antisistema” (com segurament m’agradaria a mi), sinó passiva i consumista, però amb una joia de viure, emparentada de lluny amb la joia de la revolució, i la joia de la revolució no te cap parentiu amb l’avorriment progressista de plataformes, sindicats, coordinadores… del bon pensament autoritari d’esquerres.

A la major part dels joves els rellisquen tots els renys, admonicions, reprensions, reconvencions, amonestacions… algunes suaus i carinyoses, però altres francament criminalitzadores, dels diversos partidaris de les normalitats noves i velles.

La situació ens recorda a la convocatòria del macrobotellon a nivell estatal del 2006, va ser una convocatòria “acèfala”, en la major part dels cassos, sense cap mena d’objectiu, sols guanyar a altres ciutats en el nombre de participants.

Una convocatòria amb els mitjans d’aquells moments, Messenger, email, alguns fòrums d’internet (com forocoches, https://www.forocoches.com/foro/showthread.php?t=376433 o miarroba) i poc mes… s’ha de tenir en conte que els medis

eficaços emprats a l’actualitat, o no existien, o acabaven de començar a actuar (Facebook no va admetre a tothom fins 2006, Twitter es va llençar el març de 2006, WhatsApp el 2009, Instagram el 2010, Snapchat el 2011, Telegram el 2013, Signal el 2014…), el que es clar és que si hi ha una resposta és que hi ha una necessitat.

Aquella primavera es van començar a convocar “macrobotellons” arreu, tots al voltant del 17 de març… Pamplona, Badajoz, Burgos, Ciudad Real, Sevilla, Huelva, Oviedo, Santander, Bilbao, Donosti, Alacant, Madrid i Barcelona.

A Barcelona la convocatòria va ser a la Rambla del Rabal el 17/3 a la nit, va ser un dels pocs cassos en que havia una motivació social, el rebuig a la ordenança del civisme, un aparatós dispositiu policial va tancar el Raval, però en lloc de aturar el botellón va provocar nombrosos enfrontaments, van haver uns 57 detinguts i 64 ferits (registrats), els revoltats van atacar bancs, edificis públics i algunes botigues, els contenidors incendiats van malmetre algunes façanes (http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2006/03/18/pagina-1/46943584/pdf.html )… Força significatiu és el fet de que el principal saqueig d’un comerç va ser en un supermercat de la Sirena, on sols es ven menjar, no articles de luxe, ni roba, ni electrònica.

A Girona van haver 37 detinguts, a Salamanca 15 detinguts i 12 ferits. A molts llocs la pluja va apagar els botellons i a altres va haver permissivitat. L’assistència va ser variable (però lluny de les xifres assolides enguany), Granada 25.000, a Sevilla 5.000, a Saragossa 3.000 (va ser una de les ciutats amb objectius socials, contra una llei autonòmica sobre les activitats nocturnes).

Els dies posteriors l’ajuntament va presentar acusacions venjatives contra els detinguts demanant les màximes multes, 20.000€ (el fiscal demanava 250€) i es va dedicar a fantasiejar sobre els 300 violents que estaven darrera de tots els incidents violents i que aquest eren gent de fora de Barcelona (de l’Àrea Metropolitana) que es traslladen quan hi ha “necessitat”, es poden veure paral·lelismes amb situacions recents.

El consistori queda descol·locat, fins i tot en el nom dels fets, en Portabella (ERC) parla d’”ampollots” i en Xavier tries de “embotellada” i el futur alcalde de rebot, Jordi Hereu demanava detencions preventives abans dels disturbis (?!)…

Davant d’uns fets que els desagraden profundament, les reaccions dels benpensants seran les mateixes, el 2006 o el 2021. El 2006 comparaven els botellons amb les revoltes dels joves de França contra el CPE (https://es.wikipedia.org/wiki/Ley_de_contrato_del_primer_empleo_de_Francia ) obviant la part violenta de la revolta. Imagino que enguany compararan els botellons (que de moment no han estat violents) amb les manifestacions pacífiques i constructives de la “orxatera” de la vaga per el clima d’aquest divendres 24, fins i tot potser faran comparacions amb les manis de Febrer, els mateixos que abominaven de la violència i de la manca de seguiment de les mesures COVID en aquell moment, ara posaran com exemple el “compromís” d’aquelles mobilitzacions…

Els recuperadors i els bombers repeteixen arguments, ja que continuen defensant els mateixos interessos.

CONTRA ELS AEROPORTS, ELS AVE, LES AUTOPISTES… I LA SOCIETAT QUE ELS NECESSITA.

NI AL PRAT, NI A REUS, NI A RIUDELOTS, NI A BARAJAS, NI ENLLOC!!.

El que s’anomena mobilitat (amb l’afegitó de sostenible o sense) és sols una part més del sistema de dominació capitalista. Ens movem, però, vers on?… majoritàriament ens movem sols per dos objectius, per produir i per consumir. Es mouen els treballadors cap a la seva feina, els immigrant vers la metròpoli de destí, els consumidors cap els magatzems, les zones comercials, els consumidors de turisme cap a un destí alienat… poc importa la modalitat totes elles (tren, avió, vehicle privat o públic…) tenen el mateix objectiu produir i consumir, i en darrer termini sostenir el tinglado estatal/capitalista que és el sistema tecnoindustrial en el que vivim. Continue reading CONTRA ELS AEROPORTS, ELS AVE, LES AUTOPISTES… I LA SOCIETAT QUE ELS NECESSITA.

La «nova videovigilància» post-COVID. El cas d’Alacant.

Passat l’estat d’alarma, l’administració local s’ha desencallat una mica, no en l’atenció presencial als ciutadans, però si en la publicació de concursos, així molts plecs de contractació que van estar aturats s’han començat a moure, alguns exactament iguals com estaven i d’altres amb modificacions notables.

Els canvis moltes vegades s’argumenten aprofitant la crisi de la COVID, que, com passa en el cas del jihadisme, és un pràctic comodí que justifica tot. Continue reading La «nova videovigilància» post-COVID. El cas d’Alacant.

Infografia: “deixant rastres??”.

Es tracta d’una infografia sobre els rastres que deixem en qualsevol espai físic quan realitzem alguna activitat, la idea era fer un element de comunicació senzill i el més visual possible per facilitar prendre mesures de seguretat d’una manera conscient. No hem reeixit del tot, a quedat una mica atapeïda i amb massa text.

No hi ha tota la informació possible, el contingut és el bàsic. S’ha d’ampliar segons interessos i circumstàncies. També hi ha tècniques de les que encara no tenim informació directa o mínimament completa (per exemple el cas dels olors).

Alguns links sobre Gènova 2001 i d’altres moments antiglobalització.

 

“MULTITUD Y ACCIÓN COLECTIVA POSTNACIONAL: UN ESTUDIO COMPARADO DE LOS DESOBEDIENTES: DE ITALIA A MADRID (2000-2005)” https://eprints.ucm.es/id/eprint/8458/1/T30518.pdf es tracta de la Tesi doctoral de Pablo Iglesias Turrion, molt il·luminadora de les idees dels recuperadors, però amb molta informació. Continue reading Alguns links sobre Gènova 2001 i d’altres moments antiglobalització.

El MWC de 2021: un congres de pa sucat amb oli, on amb la justificació de la COVID implementen noves mesures de control i on preparen el del 2022 on sembla que es faran bons negocis

Be, finalment s’ha acabat un Mobile World Congress de pa sucat amb oli, aquesta vegada no han posat potes enlaire la ciutat, ni han envaït hotels restaurants i zones d’esbarjo ha vingut poca gent i molta de la que ha vingut és del país. No ens hem d’enganyar el bitxarracu no és mort, sols està a l’espera de temps millors, espera al 2022 per retornar la seva tasca devastadora, espoliadora i dominadora…. així que: ull viu i orelles tieses!!!

Els organitzadors prefereixen dir que és el de la recuperació, de fet sembla ser un assaig per reprendre’l el 2022, concretament entre el 28 de febrer i el 3 de març. Continue reading El MWC de 2021: un congres de pa sucat amb oli, on amb la justificació de la COVID implementen noves mesures de control i on preparen el del 2022 on sembla que es faran bons negocis

Història de les pandèmies i del seu us com eines de dominació.

1.-Català.

La dominació s’adapta i muta davant de totes les situacions noves, no com nosaltres que ens costa o be no ens adaptem en absolut (perquè les situacions son inacceptables i per tant l’adaptació és impossible), a cop de revolució la dominació avança i es perfecciona, des de la revolució neolítica, fins la revolució digital, passant per la francesa i la russa.

Els estats, les monarquies, les repúbliques, les religions, el capitalisme… es van modificant fins fer-se irreconeixibles fins i tot canvien d’aparença, de nom i fins i tot d’estructura, funcions… A cada disrupció s’enforteixen les estructures de dominació, es cert que a vegades hi ha un retrocés, però a la llarga sempre s’ha reprès amb més força i amb més eficàcia.

Els dominadors sempre han aprofitat els «desastres» d’origen natural o induïts per ells, com per exemple diverses epidèmies de verola decisives en la invasió de les Amèriques (ja sigui la anglosaxona o la hispana), o en llegendes com la de les 7 plagues d’Egipte formen part de la cultura occidental, o les processons i les rogatives eclesials a sants diversos amb motiu de sequeres, inundacions o epidèmies s’han mantingut fins els nostres dies, amb la visita del conseller Francesc Baltasar a Montserrat per demanar la fi de la sequera de 2008 (https://www.ccma.cat/324/el-conseller-de-medi-ambient-reconeix-que-tot-i-ser-agnostic-ha-demanat-a-la-moreneta-que-faci-ploure/noticia/267944/), de fet els comunistes catalans sempre han estat uns llepaciris de molta cura. Continue reading Història de les pandèmies i del seu us com eines de dominació.