Com cada any (al menys des de 2014), ha sortit a licitació el concurs per adquirir vestuari de paisà per els mossos en operacions camuflades o en serveis protocolaris https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/ca_ES/notice.pscp?idDoc=60601836&reqCode=viewCn
Aquest any l’import serà de 845.204€ amb el mateix sistema de vales bescanviables que en altres convocatòries , l’import de 2019 va ser de 760.920€, l’increment doncs ha estat d’un 11%.
El que abans era un negoci “marginal” de les germanetes de la caritat, per complir el seu destí a la terra i arrambar amb sucoses herències a acabat resultant, gracies a la demografia un dels negocis es creixement més important actualment… medicaments, complements alimentaris, ortopèdies diverses, cures domiciliaries… i residències assistides.
Segons l’IDESCAT (https://www.idescat.cat/?lang=es ) el número de persones amb més de 80 anys s’ha multiplicat per 4 entre 1981 i 2019 i la centenària per 14, el percentatge sobre el total de la població a passat de 2% al 6%… com deia un dels manaies del sector la tercera edat son “or blanc”, tenen tota una pensió per gastar, el recolzament dels fills i tot el suport que les administracions volen o poden aportar.
Continue reading Residències de la tercera edat i coronavirus.
Amb data d’aquest divendres s’ha publicat al BOE (https://www.boe.es/buscar/pdf/2020/BOE-A-2020-4162-consolidado.pdf ) una ordre on s’encomana a la Secretaría de Estado de Digitalización e Inteligencia Artificial, desenvolupar una App “d’autoavaluació” i geolocalització centrada en la epidèmia, un chatbot via whatsapp i finalment un estudi de mobilitat per identificar els desplaçaments durant el període d’emergència.
Son dos temes semblants, els aplicatius per un cantó i l’anàlisi via big data dels milions de dades de les operadores, hi ha però una diferència: en el primer paquet es demana als usuaris que activin la geolocalització (localització molt precisa per GPS), en el segon s’usen les dades de triangulació de les antenes repetidores, amb una precisió variable segons la mida de la cel·la però molt més imprecisa que el GPS.
La videovigilància com sistema de control poc costós s’està estenent amb el recolzament del Govern i alguns ens supralocals, darrerament en un moviment coordinat de partits polítics (al govern i a la oposició) conjuntament amb Consellers, caps de policia (mossos i locals), organitzacions de botiguers… etc, amb tot aquest suport els ajuntaments s’apunten entusiasmat i, a partir del confinament, s’apuntaran amb més entusiasme encara, les càmeres amb lector de matrícules s’estan utilitzant per vigilar els desplaçaments de la població.
Des de principis de 2019 s’han pogut detectar contractes de videovigilància a 29 ens locals amb un total de més de 1.500 càmeres cobrint un total de mes de 1.300.000 persones.
Aquests municipis i ens locals són: Aigües de Reus, Badalona (ENGESTUR), Barcelona Cicle de l’Aigua, Blanes, Cornellà, Diputació de Barcelona, Figueres, Granollers, la Garriga, La Seu d’Urgell, Llavaneres, Lleida, Llinars del Vallès, Lloret, Matadepera, Mataró, Olesa de Montserrat, Reus, Sant Fruitós de Bages, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pere de Ribes, Sant Pere de Vilamajor, Sant Quirze del Vallès, Santa Maria de Palautordera, Sentmenat, SIRESA (empresa pública de l’AMB), Tarragona, TMB (metro) i Vallromanes.
Aquests contractes son sols els que s’han de publicar per ser imports alts, a més hi ha tots els contractes menors de 15.000€ (sense IVA) com és el cas de les càmeres instal·lades recentment a Viladecavalls, Parets i Canovelles i segur que ha desenes de municipis petits s’han fet compres d’aquest tipus (https://www.diaridegirona.cat/comarques/2019/11/18/interior-ha-autoritzat-ultims-tres/1014378.html).
Ja fa temps que la videovigilància ha trencat la barrera de la mida de la població i s’ha estes als municipis més petits, primer per el control de les urbanitzacions amb lectures de matricules, però cada cop més espais naturals i/o periurbans, per exemple Matadepera no sols posa algunes càmeres a les rieres, sinó també detectors de moviment en espais no urbans. Així dels municipis de la llista dels contractes detectats si mirem el nombre de càmeres per cada 10.000 habitants, les ratios més altes s’acumulen als municipis petits de menys de 10.000 habitants (Matadepera 68.6, Sentmenat 39.7, Vallromanes 31.02) i les ratios més baixes a municipis grans de més de 100.000 habitants (Reus 0.8, Mataró 1.5, Tarragona 1.6).
Tots els partits recolzen el videocontrol, amb les dades dels contractes podem pintar un quadre politic, de les 1.578 càmeres, o4 estan a municipis amb alcalde del PSC, 472 per els comuns, 185 per ERC i 142 per JxC, s’ha de tenir, però en conte que PSC i Comuns controlen els municipis més grans de la llista.
El Consorci Català pel Desenvolupament Local, un sistema d’adquisició conjunta municipal lligat a l’Associació Catalana de Municipis (per abaratir costos), anuncia un Acord Marc per adquirir en bones condicions sistemes de videovigilància, es tracta de facilitar la implementació de la tecnologia de videovigilància (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/notice.pscp?reqCode=viewCtn&idDoc=58732547&lawType= ).
Aquesta tendència està promoguda per el Departament d’Interior de la Generalitat, el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya i els ens supralocals que han aconseguit un acord perquè els Mossos es facin càrrec de la gestió de càmeres i de fitxers (https://cuadernosdeseguridad.com/2019/02/los-municipios-catalanes-sin-policia-local-podran-usar-videovigilancia/ ).
D’aquesta manera els 734 municipis que no tenen Policia Local es podran acollir al suport dels mossos, val a dir que els 11.000 policies municipals cobreixen un 73% de la població catalana, però segurament en el cas de la superfície sigui a l’inrevés i el 70% o més de la superfície no disposi de cobertura de la poli municipal, es tracta de substituir la policia local als petits municipis mitjançant la videovigilància i altres tecnologies (drons, detectors diversos) i estendre la dominació per tot el territori (territori = terra controlada), per exemple a la província de Barcelona els municipis de menys de 10.000 habitants suposen el 78% de la superfície (https://www.diba.cat/hg2/menu.asp?mnid=4 ), queda clara doncs la importància d’estendre la videovigilància per fer realitat el control integral de la terra.
Per un futur lliure i salvatge, ataquem les tecnologies de vigilància i control!!