La primera part «el projecte Secur’Cities» la pots consultar a http://negreverd.blogspot.com/2022/01/lajuntament-dels-comuns-barcelona-o-la.html. La segona part «la videovigilància a Ciutat Vella» a http://negreverd.blogspot.com/2022/02/lajuntament-dels-comuns-barcelona-o-la.html .
La videovigilància al Passeig de Gràcia, els comerciants del luxe dicten la seguretat a l’ajuntament.
A finals de l’any passat es va convocar un concurs per adquirir 17 càmeres de videovigilància amb un import de 57.996 euros (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/ca_ES/awardnotice.pscp?idDoc=92566016&reqCode=viewPcan ), es van presentar dues empreses «Som Control i Seguretat» i Elecnor, finalment s’ha adjudicat (falta formalitzar) a Elecnor (https://www.elecnorseguridad.com/ ), que és la mateixa empresa que va guanyar el concurs de Ciutat Vella (coincidències).
Les 17 càmeres tenen unes especificacions semblants a les de Ciutat Vella:
1.-Analítica – Tipus d’objecte classificat:
Persones (gènere, edat, tipus de roba, color de roba, barrets, ulleres, motxilles, bosses)
Detecció de la zona de la cara
Vehicle (cotxes, camions, motocicletes, bicicletes, color dels vehicles)
Matrícula amb atributs
2.-Esdeveniments d’anàlisi basats en el motor de videoanàlisis avançat :
Detecció d’objectes
Detecció direccional
Seguiment automàtic digital
Entrada / Sortida
Loitering
Línia virtual
3.-Esdeveniments analítics:
Detecció de desenfocament
Detecció de moviment
Aparèixer/desaparèixer objecte, manipulació
Detecció d’àudio (Sempre que estigui implementat)
Classificació de sons (crits, explosions, trencament de vidres, trets) (Sempre que estigui
implementat)
Compte de persones
Gestió de cues
Mapa de calor basat en el motor d’intel·ligència artificial
Com es pot veure es tracta de càmeres avançades, que a més disposen de funcions d’autoaprenentatge i intel·ligència artificial. Als plecs no s’especifica la ubicació de les càmeres, l’emplaçament definitiu és de suposar que depèn d’una negociació entre la Guàrdia Urbana i els «actors socials».
El tema dels «actors socials» és força important ja que els qui tenen la paella per el mànec son els comerciants del Passeig, disfressats d’Associació de Veïns i Comerciants, encara que al seu web (https://barcelonapaseodegracia.com/en/about-us/ ) sols parlen de comerç… millor dit de comerç de luxe.
El president de la junta de l’Associació és un tal Sanz alt directiu de la botiga de luxe Santa Eulalia, altres membres de la Junta representen al Farga Group (cafeteria i pastisseria de luxe), la Mallorquina (moda i parament de la llar), Rabat (joieria concessionària de Rolex), Burberry, Loewe, Saint Loren, en total agrupen uns 180 comerços… com es pot veure es tracta de botiguers de barri que només es volen «guanyar la vida».
El lobby del luxe del Passeig de Gràcia ja ha aconseguit que la Conselleria d’Interior obri una Oficina d’Atenció Ciutadana dels Mossos a la cantonada d’Aragó amb Girona, amb atenció multilingüe per els clients de les luxoses botigues de la zona (https://web.gencat.cat/es/actualitat/detall/Nova-comissaria-dels-Mossos-dEsquadra-i-la-Guardia-Urbana-a-Barcelona ).
Enllaminits per les «prediccions» que diuen que amb videovigilància hi ha una reducció en un 40% dels furts, no han parat de reclamar la instal·lació de càmeres, oferint-se fins i tot a finançar una part dels cost (avariciosos com son, és un indicador de com les desitgen), però el generós Consistori barceloní, sempre tant atent a les necessitats dels ciutadans ha assumit el 100% del cost carregant-lo al pressupost de Secur’Cities, els comerciants han deixant oberta la possibilitat de contribuir a futures ampliacions.
Una de les millors excuses del lobby del luxe han estat els danys produïts per les manifestacions contra l’empresonament de Pablo Hasél que, segons les fonts, oscil·len entre els 750.000 i un milió i pico d’euros en danys i saquejos (massa poc!!).
Blindant el Parc Güell, pas obligat per la gentrificació definitiva.
En tot el tinglado gentrificador del turisme de Barcelona te un paper molt destacat el Parc Güell, només per darrera de la Sagrada Família. Segons l’Observatori de Dades Culturals de l’Ajuntament de Barcelona el 2019 va tenir 3.154.349 visitants contra 4.717.796 de la Sagrada Família, a molta distància els segueix el Museu del Barça amb 1.661.156 i l’Aquàrium amb 1.609.373 (https://barcelonadadescultura.bcn.cat/ ). El Parc Güell és doncs una peça clau en el «magnífic negoci» del turisme Barcelonès, negoci que tothom, especialment el govern municipal, critica fantasiejant sobre el «turisme de qualitat» mentre s’embutxaquen els calerons.
Quan Barcelona es va apuntar al projecte Secur Cities (http://negreverd.blogspot.com/2022/01/lajuntament-dels-comuns-barcelona-o-la.html ) tenien la intenció d’aplicar-lo al Passeig de Maria Cristina, a Montjuic, però després va canviar la ubicació al Parc Güell, segurament perquè el Parc Güell és més «estratègic» i perquè l’Ajuntament te plans de reforma del recinte de Montjuic, segurament incompatibles, de moment, amb el desplegament de la videovigilància.
Així a finals de 2021 es va publicar un concurs per executar el «projecte executiu de control d’accessos i de l’eix monumental del Parc Güell» (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/es_ES/notice.pscp?idDoc=94244810&reqCode=viewCn ), el termini de presentació de les ofertes era el 31/2/22
i l’import de 1.153.716,98 € IVA inclòs, en aquests moments està pendent d’adjudicar, encara que s’adjudicarà en breu.
El projecte contempla el desplegament de 27 càmeres de vigilància «convencionals» i 9 tèrmiques (i també 13 pilones de seguretat), les càmeres s’instal·laran dins del parc i en punts dels voltants, en total a 13 zones (Baixada de la Glòria, Sant Josep de la Muntanya, tres als carrer Olot, Carretera del Carmel, Can Xirot, Can Tries, Forat del Vent, Coll d’en Portell, Passeig de les Palmeres, Plaça Joan d’Àustria i els Jardins de Joan d’Àustria).
Les càmeres proposades son semblants a les que s’instal·laran a Ciutat Vella, malgrat que en el projecte no consten algunes de les característiques (alta definició, amb un software intel·ligent per detectar persones segons gènere, edat, tipus de roba, color de roba, barrets, ulleres, motxilles, bosses… i sobretot la detecció de la zona de la cara per el seu us en la identificació facial), a això s’afegeixen les càmeres tèrmiques, en principi per fer recontes de persones (i mantenir els aforaments màxims) però que també es poden emprar per altres finalitats de control social.
Tot plegat es tracta de donar «seguretat» per una part, i per l’altra gestionar la concurrència de turistes i de «nadius» al Parc Güell que, recordem que originàriament havia de ser una urbanització de luxe per els ricatxos de la primera industrialització, un destí no tant allunyat del que ara albirem.