La primera part la pots consultar a http://negreverd.blogspot.com/2022/01/lajuntament-dels-comuns-barcelona-o-la.html.
Ciutat Vella de Barcelona va ser el lloc on, per primer cop, es van instal·lar càmeres a l’espai públic de videovigilància amb finalitats de seguretat, va ser el 2001 a la Pça. Del Tripi (George Orwell) i al carrer Escudellers, de fet van ser de les primeres de control de la via pública al nostre país, el 1992 van ser instal·lades moltes a recintes diversos (esportius, de transports públics…) però al carrer i dedicades a la “seguretat” no.
Dins del plantejament inicial del projecte Secur Cities es contemplava millorar la videovigilància a Ciutat Vella, així que es va convocar un concurs el maig de 2020 per adquirir 13 càmeres d’alta definició per un import de 172.240€ (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/ca_ES/notice.pscp?idDoc=67344369&reqCode=viewCin ).
El concurs es va haver d’anular pel fet de comprometre’s amb un software ja existent, el VIGIPLUS de la empresa DESICO, una suite per centres de control (https://www.desico.com/documentacion/software/vigiplus/Vigiplus%20PSIM_DC_es-00.pdf).
DESICO te la seva seu central a St. Cugat i delegacions a Madrid, Màlaga, Bogotà, Santiago de Xile (VIGIPLUS controla el Metro Xilè, el que està a l’origen de la revolta) i Ciutat de Mèxic, se l’ha vinculat amb el control als territoris ocupats per Israel (https://directa.cat/lajuntament-de-barcelona-amplia-a-dotze-ubicacions-el-mapa-de-la-videovigilancia-a-ciutat-vella/).
De fet l’Ajuntament de Barcelona a través del Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA que des de 2019 te instal·lat VIGIPLUS per el control d’accessos a la Línia 9.
Així que van haver de convocar un nou concurs (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/ca_ES/awardnotice.pscp?idDoc=84084923&reqCode=viewDcan ) en el que sols es demanava «compatibilitat» amb VIGIPLUS.
Hi havien però diferències significatives, l’import màxim pujava fins els 254.999, 82.759€ mes, i el numero de càmeres noves puja de 13 (13.820€ per càmera) fins a 42 (6.220€ per càmera), l’adjudicació finalment va ser per un import de 164.991€ (4.024€ per unitat).
Hi ha quelcom d’estrany en aquest ball d’imports, la oferta guanyadora (la d’ELECNOR SEGURIDAD https://www.elecnorseguridad.com/ ) tenia una baixa del 35% que va haver de justificar.
En resum l’Ajuntament de Barcelona vol farcir tot un barri de la ciutat amb 49 càmeres (42 de noves i 7 de velles). Al plec tècnic del concurs (pàgines de la 26 a la 37) es detallen les situacions de les càmeres i la seva cobertura i es pot veure fins quin punt la xarxa de vigilància és espessa.
Les càmeres son d’alta definició i amb un software intel·ligent per detectar persones segons gènere, edat, tipus de roba, color de roba, barrets, ulleres, motxilles, bosses… i sobretot la detecció de la zona de la cara per el seu us en la identificació facial. En l’estat actual de les coses no es pot emprar per identificacions massives, més que res perquè ni la Policia Municipal, ni els Mossos disposen d’una base de dades que abasti a la major part de la població, però es pot emprar selectivament, com fa el municipi de Madrid a les estacions d’autobusos (http://negreverd.blogspot.com/2020/02/la-biometria-sense-contacte-i-els-seus.html ), centrant-se en les activitats de les persones «sospitoses».
El tercer lliurament de “L’Ajuntament dels comuns a Barcelona, o la passió per la videovigilància” estarà dedicat a la implantació de videovigilància al Parc Güell i rodalies.