A principis de juny a Bonmatí (una entitat local del municipi Sant Julià del Llor i Bonmatí al Gironès de menys de 900 habitants), desprès de peticions repetides de la població s’ha procedit a fer una analítica de contingut en plom a la sang (voluntària) als nens i dones prenyades (col·lectius vulnerables a la contaminació amb plom).
La preocupació popular ve del fet de tenir una planta de reciclatge de bateries de plom al costat del casc urbà, fins el 2009 van tenir una estació de mesura de metalls pesats a l’aire, l’excusa per retirar-la va ser el no superar els nivells legals, però els nivells legals contades vegades es superen i hi ha lobies poderosos vigilant que no baixin i per superar-los cal un ambient quasi letal.
Medi Ambient de la Generalitat te la pràctica comuna de contemporitzar amb les empreses i menystenir les sospites veïnals, hi ha diverses objeccions a aquest deixar passar, la més important la manca de coneixement dels efectes crònics a llarg termini (https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/lead-poisoning-and-health ) i desprès de decennis d’emissió la preocupació està més que justificada.
La premsa i els comunicats de la Generalitat amaguen quina és l’empresa “sospitosa”, no esmenten el seu nom, una idiotesa, tots els habitants de la comarca (i segurament més enllà) saben quina és, una mostra més del servilisme dels poders (el primer, el segon, el tercer i el quart) davant dels interessos del capital. Agafant els mapes de google.maps podem veure que a Bonmatí hi ha 9 grans empreses:
Antex (Anglès Tèxtil), COVECAT d’abrasius, Edilkamin Ibèrica de caldereria, Horno San Juan (panificadora), Casademon 1956 Meat (càrnia), Protocol import i export, Bastons Finna de bastons, Configirona de confiteria, i…. Exide Technologies Recycling, una empresa de reciclatge de bateries de la matriu transnacional EXIDE puntera en la fabricació de bateries de plom. Quina deu ser la empresa emissora?
La planta d’EXIDE està a sols 124 metres del casc urbà i nomes a 424 de l’Escola Sant Jordi al centre del poble.
EXIDE és una multinacional, la seva matriu està als EUA, està present en més de 80 països, les seves activitats poden generar contaminació amb plom, antimoni, cadmi, arsènic, efluents àcids (en el reciclatge)… EXIDE te un llarg historial d’episodis de contaminació, sobretot als EUA (especialment a Salinas Texas on l’impacte va ser en nens), també hi ha hagut episodis (que es coneguin) a França i a l’Índia. Per fer-se’n una idea es pot consultar a wikipedia un article molt documentat en francès, https://fr.wikipedia.org/wiki/Pollution_au_plomb_par_Exide .
El negoci del reciclatge en general, i el de piles i bateries és un negoci brut, tocat per màfies diverses, degut als interessos industrials (i dels polítics al seu servei) i per la problemàtica ambiental que porta aparellada. Hi ha alguns cassos que recorden força al de Bonmati, el de DEMIMESA a Sant Llorenç d’Hortons i el del Pont de Vilomara per exemple.
El cas de DEMIMESA:
DEMIMESA (Derivados Minerales y Metàlicos SA) era una empresa que reciclava plom de bateries i fabricava mini i litargiri (productes amb plom) i valentinina (producte d’antimoni). DEMIMESA en el moment del seu tancament era una empresa obsoleta.
La matèria primera la obtenien reciclant bateries trinxant-les i fonent el plom. En els processos de càrrega i descàrrega dels forns, de refinat del producte i de gestió d’escòries i residus s’emetia plom, l’activitat va durar molts anys, fins que es va aturar el 2005. En analítiques fetes cap el 2000 es van detectar nivells alts de plom als sols i les fulles dels ceps dels voltants, també es van mesurar a l’aigua superficial i subterrània a petició de la Fiscalia de Medi Ambient, finalment el president i gerent de DEMIMESA va ser condemnat a 3 anys de presó i a 4 milions de multa (que no sabem si va complir ni si va pagar).
La Generalitat va assumir els costos de la recuperació dels sols i de l’enderroc de la fàbrica (amb recuperació de l’amiant https://residus.gencat.cat/web/.content/home/lagencia/publicacions/jornades/2022_10_05_canons_ec/ponencia_05.pdf i https://www.youtube.com/watch?v=SDNOktKLTtA ), amb un cost inicial de 3,5 milions d’euros, encara que al final la cosa va pujar a bastant més de 4 milions (pagats del pressupost de l’Agència de Residus o de fons controlats per ella).
Les plantes de reciclatge del Pont de Vilomara:
Durant molts anys les plantes del Pont van ser el “vaixell insígnia” de l’Agència de Residus i el salvavides econòmic de la corporació municipal del Pont de Vilomara regida indefinidament per el PSC, malgrat que els opositors a les plantes van intentar desbancar-lo. Les aportacions de les plantes de reciclatge eren fonamentals per equilibrar el pressupost municipal.
El darrer concessionari de la planta de piles, de RAES, de fluorescents va ser una UTE liderada per la megaempresa de residus FCC, el gener de 2023 l’Agència de Residus va donar per acabada la concessió (caducada feia temps), donat que la legislació encarregava el reciclatge als productors dels residus, de fet feia temps (des de el 2008) que els SIG (Sistemes Integrats de Gestió) tenien que haver assumit la tasca, però la Generalitat preferia fer (i pagar) ella la feina.
La planta de reciclatge de piles va patir dos accidents greus declarats (be, segons les autoritats no van ser greus), un el 1999 amb una fuga d’òxid de manganès, i l’altra de mercuri per l’incendi de piles botó emmagatzemades el 2003 (https://residus.gencat.cat/web/.content/home/lagencia/publicacions/lagencia/pont_de_vilomara.pdf ).
La fuga de Manganès (biòxid de manganès) es va detectar perquè va tenyir de color marro les façanes del poble i alguns vehicles, qualsevol contaminació més difusa i persistent no s’hagués detectat (o no es va detectar), els efectes de l’òxid de manganès els podeu consultar a la fitxa de la OIT corresponent https://www.ilo.org/dyn/icsc/showcard.display?p_lang=es&p_card_id=1398&p_version=2 .
El mercuri és un contaminant de llarg historial, va ser l’origen de la malaltia de Minamata (als voltants de 1955), un incident que va aixecar la llebre sobre els riscos de certes industries.
L’incident de 2003 va sortir (poquet) a la premsa donat que els nivells assolits multiplicaven per més de 40 els nivells habituals a les instal·lacions, malgrat que en un estudi de l’Agència de Residus de la Generalitat (https://residus.gencat.cat/web/.content/home/lagencia/publicacions/lagencia/pont_de_vilomara.pdf ) no es detecten nivells considerables als sòls, anàlisis de la plataforma d’oponents i demanats per el SEPRONA detectaven un augment a les proximitats de la planta de reciclatge.
Les bateries de liti: el que se’ns ve a sobre.
Les bateries de liti (de vehicles elèctrics, de patinets i bicicletes, d’ordinadors, telèfons… etc) cada cop estan més esteses i més generalitzades, a tot el mon aquestes bateries estan generant una pila d’incidents. Així al Regne Unit, es va passar de 67 incendis provocats per bateries de Li el 2020, a 167 el 2021 i més de 200 el 2022, als EUA el 2006 van haver 268 incendis lligats a les bateries de Li, també hi ha el cas de les bateries de Samsung Galaxy Note 7 que va obligar a la corporació a retirar milers de telèfons.
A Catalunya hi ha hagut recentment diversos episodis lligats a aquests tipus de bateries, així tenim el més greu a Granollers el juliol de 2020 que va obligar a confinar a la població de Lliçà de Vall, Lliçà d’Amunt i de Granollers. L’Agost de 2020 a Sant Adrià es va incendiar un magatzem de patinets, i el maig d’enguany una fàbrica de bateries a Santa Perpètua de la Mogoda.
Donada la dinàmica del mercat d’artilugis que funcionen mitjançant bateries, sembla que la dinàmica d’accidents i el risc lligat a elles no sols es mantindrà, sinó que augmentarà.
El paper de l’Agencia de Residus.
La ACR es mou en una ambivalència perillosa, per un cantó exigent vers els ciutadans normals i corrents, i actuant amb peus de plom front els poderosos (corporacions, empreses locals… i el mateix govern). Estant mes pendents dels interessos empresarials, incloses les empreses gestores de residus (FCC, ECOEMBES,TERSA, VALORIZA…etc) i mes pendents de les taxes domiciliaries de recollida que de les responsabilitats dels autèntics generadors de residus: els interessos econòmics.
Es força il·lustratiu la gestió de la informació durant l’incendi de la planta de tractament de residu verd de Botarell de principis d’any. Aquest incendi va començar a mitjans del mes d’abril i va tardar setmanes en extingir-se, va estar actiu fins mitjans de maig. El fum va generar (com a mínim molèsties als veïns), però de fet no es coneix exactament la composició i possibles efectes dels fums, durant aquetes setmanes van cremar els 28.500 m3 de materials acumulats, no hem trobat enlloc dades sobre els nivells de partícules a les rodalies o de la composició d’aquestes.
El problema no és el plom de Bonmatí o de DEMIMES ni els riscos d’accident per les bateries de liti, el problema és la nocivitat dels sistema tecnoindustrial, EL PROBLEMA SON ELS ESTATS I EL CAPITALISME!!.