Història de les pandèmies i del seu us com eines de dominació.

1.-Català.

La dominació s’adapta i muta davant de totes les situacions noves, no com nosaltres que ens costa o be no ens adaptem en absolut (perquè les situacions son inacceptables i per tant l’adaptació és impossible), a cop de revolució la dominació avança i es perfecciona, des de la revolució neolítica, fins la revolució digital, passant per la francesa i la russa.

Els estats, les monarquies, les repúbliques, les religions, el capitalisme… es van modificant fins fer-se irreconeixibles fins i tot canvien d’aparença, de nom i fins i tot d’estructura, funcions… A cada disrupció s’enforteixen les estructures de dominació, es cert que a vegades hi ha un retrocés, però a la llarga sempre s’ha reprès amb més força i amb més eficàcia.

Els dominadors sempre han aprofitat els «desastres» d’origen natural o induïts per ells, com per exemple diverses epidèmies de verola decisives en la invasió de les Amèriques (ja sigui la anglosaxona o la hispana), o en llegendes com la de les 7 plagues d’Egipte formen part de la cultura occidental, o les processons i les rogatives eclesials a sants diversos amb motiu de sequeres, inundacions o epidèmies s’han mantingut fins els nostres dies, amb la visita del conseller Francesc Baltasar a Montserrat per demanar la fi de la sequera de 2008 (https://www.ccma.cat/324/el-conseller-de-medi-ambient-reconeix-que-tot-i-ser-agnostic-ha-demanat-a-la-moreneta-que-faci-ploure/noticia/267944/), de fet els comunistes catalans sempre han estat uns llepaciris de molta cura. Continue reading Història de les pandèmies i del seu us com eines de dominació.