El tecnocapitalisme està a la que salta per aprofitar totes les circumstàncies i convertir-les en posicions d’avantatge (http://negreverd.blogspot.com/2019/01/control-laboral-i-tecnologia.html, https://www.lavanguardia.com/economia/20200518/481246493856/test-covid-19-empresas-trabajadores-pandemia.html ), així que el confinament i el COVID no ha estat una excepció: tenim els assajos del passaport «serològic», les app de rastreig dels contactes, o la realització massiva de tests clínics a la SEAT, Almirall, IBERIA, NATURGI… per no parlar de l’impacte negatiu que sovint te el teletreball sobre las condicions laborals.

A més de tot això ara tenim el suposat mètode de detecció del COVID, mitjançant la presa de temperatura per poder accedir a la feina o a espais públics, comercials… Als projectes de Smart City ja tenien protagonisme la videovigilància (moltes vegades amb lectura infraroja per visió nocturna), ara ens trobem amb la normalització de la termografia i la captura directa de dades sanitàries.

Ja fa temps que s’aplicava la termografia com alternativa a la videovigilància en situacions especials, en zones fosques i no il·luminades (o no il·luminables), en cassos de boira o pluja… Les imatges tèrmiques eren una alternativa per el control en condicions difícils, totes les policies de l’estat (Guàrdia Civil, Mossos, Policia Nacional, Ertzainzes, Servei de Vigilància Duanera i Exercit) disposen de sistemes termogràfics de vigilància, càmeres de ma, o instal·lades en vehicles de terra, embarcacions i sistemes aeris inclosos drons…

Aquests sistemes van agafar protagonisme sobretot en el control de les fronteres, més concretament en el control de la frontera sud, la termografia està present als murs de Ceuta i Melilla i en les embarcacions i aeronaus de control fronterer.

La seguretat privada està vivint un temps de vaques grasses amb el confinament i el seu control. I les empreses del sector s’han afanyat en oferir diverses “solucions” per a la Nova Normalitat i entre aquestes “solucions” destaquen les mesures remotes de la temperatura corporal, fins el punt de que hores d’ara hi ha “carestia” d’aparells per mesurar la temperatura corporal degut a la forta demanda.

Hi ha diversos nivells tècnics (i de preu) en la mesura de la temperatura per controlar els accessos:

-Termòmetres de contacte.

-Els termòmetres sense contacte (la solució més econòmica), son una mena de pistoles que s’apunten al punt del que es vol prendre la temperatura, poden registrar les mesures o estar connectats a un ordinador, però cal entrar les dades d’una en una (manual, QR, targeta de fitxar…).

-Les càmeres tèrmiques tradicionalment utilitzades per la vigilància perimetral, tenen una escala de grisos, però son poc precises.

-Les càmeres termogràfiques, generalment en colors, molt precises, poden ser de ma o fixes com les de vigilància, enregistren les imatges i poden ser dual, registrant simultàniament la imatge termogràfica i la visible «normal». Son les més precises, però poden tenir un marge d’error superior al 2%.

La temperatura corporal no es correspon exactament amb la temperatura exterior a la superfície de la pell, varia uns quants graus, depenent de la temperatura ambiental, dels vestits, del clima, de l’estat fisiològic de la persona… és per tant una mesura relativa i no especifica per el COVID, per tant la seva utilitat «clínica» és força discutible, sembla més aviat un sistema de recollir dades sanitàries i anar-nos acostumant-nos a això. De fet la temperatura d’una persona sana oscil·la entre els 36,2 i els 37,2, però poden haver persones que la tinguin més baixa o més alta, de fet el que es mesura és si una persona te una temperatura superior a la mitjana del grup en una mateixa situació determinada (una anomalia tèrmica).Els “especialistes sanitaris”, proposen detectar a les persones que tinguin un grau per sobre d’aquesta mitjana, sobre 36,7 un 2% son 0,73, a l’error de mesura s’ha d’afegir els de calibratge i recalibratge de la càmera que, de moment, ningú farà, ja que no hi ha cap obligació.

Ja s’estan publicitant càmeres intel·ligents duals (visible/infraroig), amb reconeixement facial i detecció de mascareta (https://cuadernosdeseguridad.com/2020/05/innovacion-tecnologia-temperatura/ ), unint la termografia amb les tècniques d’estudi del comportament dins dels establiments, es pot controlar la “distància social” i la formació de “punts calents (https://www.beabloo.com/interaction-care/ )… fins i tot mitjançant mètodes de reconeixement facial es pot calcular la edat i prevenir la presència de persones vulnerables.

De moment ja hi ha molts projectes (i moltes realitats) per implantar la mesura de temperatura, McDonald’s afirma que prendrà la temperatura als seus treballadors a la entrada i a la sortida dels seus 500 “restaurants”, Carrefour ja els ha instal·lat per els seus treballadors i el Corte Inglés afirma que els utilitzarà tant per treballadors com per clients… el degotall d’empreses que ens volen controlar va augmentant dia a dia.

Un pas més és el que ha donat el municipi de Tossa de Mar, que ja te previst instal·lar mesuradors de temperatura a les dues entrades del poble i està treballant en sistemes per aforar les visites a la població. Val a dir que aquest municipi (5.683 habitants permanents, però que pot duplicar població en temporada alta) te ja instal·lades 13 càmeres de videovigilància. El que no queda clar és la legalitat del control i la seva utilitat, ja que el municipi no te competències per impedir la entrada de persones per ell mateix.

La pregunta és si ens podem negar a ser “mesurats”. Si ens fixem en el RGPD queda clar que es tracta d’una dada sanitària i que per tant està protegida, sembla doncs que ens podríem negar a aquest “mesurament”, ja que el consentiment no és lliure (si no et sotmets no pots accedir al teu lloc de treball o a un altra local), i un us generalitzat no és proporcionat, com a mínim no s’hauria de registrar la dada, de fet és el que han recomanat les Agències de Protecció de Dades de Bèlgica i Itàlia.

A Espanya, però, l’AEPD manté, com de costum (igual que ha fet amb les app de rastreig), una posició ambigua, no dient ni si ni no i deixant passar el temps (https://www.aepd.es/es/prensa-y-comunicacion/notas-de-prensa/comunicado-aepd-temperatura-establecimientos ). En el cas de l’agència catalana (APDCat) com sempre més submisa al poder, ha emès un dictamen on es considera que: “El tractament pel servei de prevenció de riscos laborals de dades de salut de les persones treballadores arran de l’establiment d’un control de temperatura corporal previ a l’entrada al centre de treball, resultaria lícit sobre la base dels articles 6.1.c) i 9.2.h) de l’RGPD en relació amb les previsions de l’LPRL, que imposen a l’empresa l’obligació de garantir la seguretat i la salut de les persones treballadores al seu servei en els aspectes relacionats amb el treball” (https://apdcat.gencat.cat/ca/documentacio/resolucions-dictamens-i-informes/cercador/cercador-detall/CNS-18-2020-00001 ). No és d’estranyar en un organisme depenent de la Generalitat, un govern que va tirar endavant el confinament de la Conca d’Òdena sense tenir-ne les competències.

La resistència és problemàtica, però necessària, als llocs de treball més difícil a espais de consum, administratius, d’ensenyament, sanitaris… més senzilla.

Aquestes tecnologies han arribat per quedar-se, igual que d’altres mesures de control social endegades amb la justificació de «l’amenaça terrorista», la «seguretat» ho justifica tot, al menys per mentalitats meselles.

CAL RESISTIR A CADA ACCÉS!!, CAL RESISTIR LA SMART CITY!!