Quan a la Europa de la UE ressonen els tambors de guerra, a altres zones d’Europa fa temps que sonen més o menys fort, i no diguem a d’altres continents… quan els països de la benestant UE s’estan pensant en reimplantar l’exercit de lleva (estès a les dones joves), quan hi han tantes crides al rearmament, sospitosament vinculades a la industria, potser és l’hora de mirar els pressupostos dels estats i les seves institucions amb una mirada antimilitarista.

Per això és molt interessant l’informe “gasto militar 2024” del Grup Antimilitarista Tortuga (https://www.grupotortuga.com/Al-menos-57-000-millones-de-euros ) i de pas donar una mirada als mapes interactius del Centre Delas sobre la industria militar espanyola https://www.centredelas.org/mapes-interactiu-industria-militar-espanyola/?lang=es . Segur que hi ha mes recursos per obtener informació sobre el tema.

Un aspecte interessant del treball del GA Tortuga és el de la despesa en cossos de Control Social, encara que en ells sols inclouen les policies autonòmiques, el Cos Nacional de Policia i els funcionaris de presons, en total 124.508 efectius, a això afegeix els 143.800 de la vigilància privada donant un total de 268.308, o sia un vigilant per cada 179 habitants. Pensem, però que cal contar també (el GA no els afegeix per algun motiu) la Guardia Civil 81.955 efectius, la policia local, uns 70.000 més o menys i els 2.253 de Vigilància Duanera tindrem un total de 422.516 vigilants, en total d’un vigilant per cada 114 habitants.

Hem deixat fora perquè son cossos més petits i de difícil quantificació el CNI, el Agents Forestals, la Policia Portuària i els diferents “Agents Cívics”, potser baixaríem dels 110 habitants per vigilant.

A Catalunya hi han 18.355 mossos, 2.193 funcionaris de presons, 34.021 policies locals, uns 6.500 policies nacionals guàrdies civils, 654 agents rurals, 140 policies portuaris… més o menys 61.863 vigilants, per tant ens toca un vigilant per cada 127 habitants.

No se si son molts o pocs, seria interessant tenir dades d’altres països.

Del 26 al 29 de febrer torna a Barcelona el gran mercat/circ del Mobile World Congres, un esdeveniment d’espectacle, de mangoneig i de negocis… on la ciutat és sotmesa a les tensions del capitalisme de grans esdeveniments (lloguer de pisos turístics, invasió hostalera, de la industria del sexe de pagament, dels transports de congressistes amb taxis, Cabify, Uber i diversos VTC… presència policial invasiva…), pas a pas avançant en la gentrificació.

El MWC va aterrar a Barcelona (a la fira de Montjuic) el 2005, el 2013 es va traslladar a la Fira de l’Hospitalet on continua i ocupa la totalitat dels pavellons. Te la promesa de Fira Barcelona de que el 2026 tindrà a disposició el Hall Zero de 60.000 metres quadrats (un creixement del 25% de superfície).

 L’arribada a Barcelona del MWC va suposar un salt important en el nombre d’assistents gairebé duplicant l’assistència (40.000) des de l’anterior que va ser a Cannes (24.000), els anys següents va anar augmentant fins arribar al seu màxim el 2019 amb 109.000 assistents. Després va arribar la suspensió per la pandèmia el 2020 i la MWC de nyigui-nyogui de 2021 (http://negreverd.blogspot.com/2021/07/el-mwc-de-2021-un-congres-de-pa-sucat.html ) on, diuen, van assistir 20.000, després s’ha anat recuperant poc a poc, sense arribar al màxim, la previsió per aquest any és ja de 95.000… ja veurem.

La tecnologia mòbil, que en el remot 2005 es limitava als telèfons s’ha anat expandint 3G, 4G, 5G i el futur 6G, la IoT, i tota la connectivitat que s’expandirà amb la Intel·ligència Artificial i qualsevol nova contribució al progrés.

La nocivitat del MWC per els humans i la terra és ben visible si les cortines de fum de corporacions i estat ens deixen veure, hi ha però un aspecte que volem destacar  (els voldríem destacat tots, l’extractivisme, l’opressió del treballadors, la devastació de la terra, l’extermini dels pobles…) i és la participació d’interessos israelians al MWC, les empreses tecnològiques israelianes per la lògica del tecnomilitarisme estan presents al MWC, el d’enguany i al dels anys anteriors…

Al MWC com intermediador de la industria del seu país participa l’Israel Export & International Cooperation Institute (https://www.mwcbarcelona.com/exhibitors/26568-israel-export-institute ), una organització “sense ànim de lucre” amb el suport del govern d’Israel i el sector privat, facilita els llaços comercials, les empreses conjuntes i les aliances estratègiques entre empreses estrangeres i israelianes, d’aquest institució pengen tot un seguit d’empreses, directament unes 32 empreses vinculades al sector de les comunicacions.

Entre els negocis d’aquestes 32 empreses hi ha molts temes d’interès militar especialment importants, la ciberseguretat, detecció d’atacs (potser també la seva realització), les comunicacions per satèl·lit, geoposicionament, control de vehicles, videovigilància intel·ligent, aplicacions IA diverses…

Aquestes tecnologies, no sols les israelianes, s’estan utilitzant no sols en conflictes bèl·lics (a Gaza, al Iemen, a Ucraïna…), sinó també en la repressió de la dissidència i al control social.

Dues de les empreses presents declaren als seus webs que estan vinculats a l’exercit, OneLayer (https://onelayer.com/ )participada per veterans de les IDF (Israel Defense Forces) i Flycomm (https://www.flycomm.co/ ). Flycomm és la plataforma d’IA més intel·ligent per a la planificació i gestió de xarxes de connectivitat sense fils adaptada als mercats de Defensa i Seguretat, Infraestructura crítica i Smart Cities. OneLayer va ser fundada per experts en ciberseguretat de classe mundial amb una profunda comprensió tant dels protocols cel·lulars com de les necessitats de seguretat IoT i veterans de les unitats d’intel·ligència 8200 i 81 de l’IDF.

Cap de les seus principals de les 32 empreses està en territoris ocupats (dues estan però a Jerusalem), però queda la “sospita” de la ubicació de les activitats més industrials.

Però les actuacions de l’exercit d’Israel a Gaza, essent una atrocitat espantosa, no deixen de ser un episodi més (més brutal) que moltes d’altres a tot el mon. El que s’escenifica al MWC a Barcelona és la representació de la tecnoindustria com maquinaria de guerra, més enllà (potser no massa enllà) dels telèfons mòbils, l’e-comerç i els jocs on-line i totes les bajanades amb les que entretenim la misèria de les nostres vides.

Los estados a través de sus sistemas policiales y judiciales se aplican mucho para detectar sus posibles enemigos, un estado sin su policía es una cosa inconcebible y, por su misma naturaleza y lógica, detectan y construyen a sus propios enemigos. Los últimos años la principal vía para construirlos es la clasificación como terroristas de la disidencia, esto ha ido variando con el tiempo, desde el siglo XIX con la Mano Negra y los procesos de Montjuïc, hasta la criminalización de la radicalización islámica actual más allá de los hechos y la organización. Estas construcciones dependen de sus análisis de riesgo, el aparato policial debe anticiparse a la aparición de movimientos disidentes fuertes y, cuando aparecen, aplastarlos, para esto no importa el tipo de estado, ni la ideología en que se base su “legitimación”.

El riesgo “estrella” que ha permitido aprobar restricciones severas de lo que se suelen considerar “libertades democráticas” ha sido hasta el momento el yihadismo. En todos los discursos sobre riesgos en la seguridad ocupan un puesto principal, pero los riesgos ligados a movimientos más o menos ambientalistas le van cada vez más, a la zaga.

El cambio climático ha sido usado por el capitalismo como marketing para pintar de verde toda mercancía, y por los estados como mecanismo de control y de movilización/desmovilización de la gente. Pero a medida que la situación de crisis se hace más evidente, más se despiertan inquietudes críticas no solo con la situación climática, sino también sobre la devastación de la tierra (bosques, extractivismo, humedales…), la expansión de la nocividad (contaminación de aire, agua y suelos), la dominación sobre los animales y la sociedad resultante de los estados y el capitalismo.

---

El ecologismo liberal, los ambientalistas, incluso los representantes más radicales sólo representan variaciones en los modos de gestión del sistema de dominación, que no cuestionan la base del sistema, los estados y el capitalismo.

A medida que las protestas contra el cambio global y la devastación se extienden y se agudizan (sin llegar de momento a cuestionar claramente las bases del sistema) el estado, a través de la policía y el sistema judicial se “preocupa”. En este marco son significativas las memorias de la Fiscalía General del Estado, en la memoria del 2022 (correspondiente al año 2021) aparece ya de un modo explícito el “ecologismo radical violento” (refiriéndose a Extintion Rebelion) y en la de 2023 (correspondiente a la actividad de 2022) se añade Futuro Vegetal… de hecho en 2017 se incluía como terrorismo un campamento de la Agrupación Montañera Aguas Limpias de Galicia ( https://negreverd.blackblogs.org/2022/09/14/les-memories-de-la-fiscalia-general-de-lestat/, http://negreverd.blogspot.com/2023/09/la-memoria-de-la-fiscalia-general-de.html), al mismo tiempo clasifican como terrorismo acciones diversas que nada tienen que ver, no solo el campamento, o las acciones de FV y ER, sino también cortes de tráfico, pintadas, concentraciones…

Las posiciones de la fiscalía (y evidentemente también de la policía) van en sintonía con la de otras instituciones policiales y judiciales de otros estados europeos, en este sentido tenemos la redada contra Letzte Generation (Última generación, https://elpais.com/clima-y-medio-ambiente/2023-05-24/redada-en-alemania-contra-los-activistas-climaticos-de-ultima-generacion-que-anuncian-nuevas-protestas.html ), acusados de organización criminal y acciones en museos, cortes de tráfico… y, especialmente, de intentar sabotear el oleoducto Trieste-Ingolstadt (manipulando las válvulas). En la misma linia en abril de 2022, el intento de ilegalización de les Soulevements de la Terre en Francia o los agravantes de las penas en el Reino Unido, a raíz de la nueva ley de orden público que agrava las penas para cortes de tráfico y bloqueos, una ley pensada para los grupos de acción no violenta que sustituyo a la normativa contra actitudes antisociales (ASBO (1998).

Hay que tener en cuenta el poder de los lobbies económicos sobre las diferentes instituciones actores en la represión de movimientos animalistas y ambientalistas radicales. De hecho el concepto “ecoterrorismo” fue inventado por un lobista corporativo de los EUA (Ron Arnold 1982) y que la ley “antianimalista” de los Estados Unidos la “Animal Enterprise Terrorism Act” (2006 https://en.wikipedia.org/wiki/Animal_Enterprise_Terrorism_Act ) fue prácticamente redactada por la industria de explotación animal (ganaderos industriales, laboratorios, peleteros…). Esta ley sirvió de base a otras muchas legislaciones en todo el mundo y para encarcelar y multar a decenas de activistas.

El lobby pelero, de alguna manera, estuvo detrás de la redada contra los liberadores de visones (en 2011 https://www.elmundo.es/elmundo/2011/06/24/natura/1308922347.html ) con un balance de 12 detenidos. El lobby europeo de las empresas de peletería és poderoso, así la oficina de la European Fur Breeders Association (EFBA) en 2010 dedicaba 125.000€ a la actividad “lobista legal” en Bruselas (dejando aparte otros gastos no incluibles en la contabilidad transparente europea), Fur Europe (https://www.sustainablefur.com/ ), de alguna manera su sucesora, dedicaba ya el 2013 1.625.000€ al tema. Es de suponer que el resto de organizaciones corporativas (de la agricultura y la ganadería industrial, de la energía, la industria química, la de las pieles…. Etc) dedicaran también cuantiosos recursos para neutralizar los efectos adversos de las protestas ambientales más o menos radicales.

En Bruselas (el cogollo de política europea), en su parlamento y en la Comisión, actúan “activistas”, sobretodo del PPE, pero con la aquiescencia o el distanciamiento equidistante del resto de grupos con presencia significativa, actuaciones favorables a la tipificación y agravamiento de penas de lo que se llama “ecoterrorismo” “ambientalismo radicalizado” “ambientalismo violento”, el éxito de estas iniciativas dependen de los miles de euros dedicados, de la situación política y social y del vigor de las protestas y de las acciones derivadas.

Como ejemplo de esta actividad tenemos la pregunta de un parlamentario europeo en la Comisión (https://www.europarl.europa.eu/doceo/document/E-7-2014-004031_IT.html ) que pedía la definición del delito eco-terrorista y entro otras cosas decía “al igual que las organizaciones políticas subterráneas, estas organizaciones generalmente tienen un ala no violenta, que ejerce presión sobre los tomadores de decisiones y los medios de comunicación a través del cabildeo y la protesta en un intento de ganar al público y un ala extremista violenta, que lleva a cabo una acción directa por métodos cada vez más radicales que equivalen a nada menos que una ‘yihad’ ambientalista/animal” la respuesta echó balones fuera y se remitió a las leyes penales de cada país (https://www.europarl.europa.eu/doceo/document/E-7-2014-004031_IT.html ).

Podemos evaluar el camino que lleva la actividad policial-judicial en Europa a través de la actividad de la EUROPOL, organismo europeo que no tiene una función policial “normal”, colabora en investigaciones pero no detiene, ni las promueven, analizan tendencias y promueve la colaboración policial dentro y fuera de la UE. Europol además lleva a cabo funciones de formación y prepara diversos informes temáticos, concretamente y sobre el tema del terrorismo publica unos informes anuales “EU Terrorism Situation and Trend Report (TE-SAT)”.

En el último TE-SAT, el de 2023 (https://www.europol.europa.eu/cms/sites/default/files/documents/European%20Union%20Terrorism%20Situation%20and%20Trend%20report%202023.pdf), aparte de otras consideraciones sobre “terrorismos diversos” (yihadismo, terrorismo de izquierdas y anarquista, de derechas, etno-nacionalista) aparece uno etiquetado como “extremismo”, en años anteriores se ponía en el mismo saco que los antiabortistas o los aceleracionistas (anteriormente les clasificaban como terrorismo monotemático).

En este apartado de extremismos prácticamente solo se habla de los grupos y acciones ligadas a problemas ambientales, no concretan mucho y no parece que profundicen mucho (los dos grupos que ponen como ejemplo son el ELF y el ALF), pero como se trata de un informe público hay que tomarlo con pinzas. Dicen (en selectas partes del informe) “en 2022, se ha producido un claro repunte del activismo medioambiental observado en los Estados miembros. La línea entre el activismo ambiental y el extremismo ambiental es a menudo confusa, pero algunas de las narrativas de los activistas ambientales podrían tener el potencial para incitar a la violencia entre los extremistas” (…) “es probable que el extremismo ambiental se propague aún más dentro de una UE afectada, directa e indirectamente, por el cambio climático”. Por su parte EUROPOL también pide a los estados miembros “se pide a los Estados miembros y a terceros países que aporten información cualitativa no sólo sobre ataques terroristas y detenciones, sino también sobre actos y actividades extremistas violentos, y sobreactos extremistas no violentos y narrativas de odio” . Queda claro pues que el ojo vigilante europeo se enfoca sobre los actos y actividades no violentas (signifique esto lo que signifique) y da pié a actuaciones represivas en un abanico muy amplio.

Además a las preocupaciones por las actividades de los grupos específicamente “no violentos” se superponen las derivadas de la acción (coordinada o más a menuda descoordinadas y difusas) de gente que, a pesar de no causar daños personales, es clasificado como violento. Es el caso de las destrucciones en Francia contra antenas de telefonía y la fibra óptica, laFédération Française des Télécoms (FFT) denuncia que unas 10 antenas al mes son saboteadas  https://sansnom.noblogs.org/archives/19251#more-19251 , o el caso de la campaña Switch Off, centrada en Alemania pero con vocación de extenderse a otros territorios, que ha ocasionado decenas de acciones de diferentes niveles (desde la rotura de cristales al incendio) contra las infraestructuras de devastación de la tierra (https://informativoanarquista.noblogs.org/post/2024/01/17/acerca-de-la-campana-de-ataque-switch-off/ ) cementeras, vías férreas…

Hay una paisaje futuro que se está dibujando, queda claro que las actividades contra el sistema tecnoindustrial, por muy moderadas que sean, van a tener una respuesta verdaderamente radical por parte des sistema, ya sea a través del estado y su policía/jueces, ya sea a través del sistema corporativo (en estrecha colaboración con los estados subordinados).

Ciertamente no se puede dejar de actuar (cada uno según sus posibilidades y deseos) pero por favor…¡¡CUIDAD VUESTROS PASOS, Y NO DEJEIS HUELLAS!!

Com a tota democràcia moderna a Catalunya s’estan afinant els mecanismes policials, el Conseller Elena a resultat un bon “modernitzador”, de fet procedeix de la socialdemocràcia liberal que, des de sempre, han estat els millors per aquestes tasques.

Així darrerament han fet alguns passos administratius en aquest sentit han sortit (com a mínim) dos decrets de “modernització”, un per reorganitzar el Departament d’Interior (Decret 12/2023 https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=950152) i sobretot i molt especialment el de reestructuració de la Direcció General de Policia (Decret 57/2023 https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8881/1965026.pdf ).

Segurament si llegim aquest decret de reestructuració trobarem moltes coses interessants, però és especialment important el tema de la “Policia Virtual”, altres canvis  son importants, però el més interessant és l’aposta per la digitalització i virtualització de l’activitat policial mitjançant una Comissaria General de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació que assumeix algunes feines de la Policia Científica (ciberseguretat, sistemes de comunicacions, desenvolupament tecnològic…) i sobretot crear una nova “Regió Policial Virtual”.

A Catalunya fins el nou decret hi havien 9 regions policials (Girona, Pirineu occidental, Ponent, Central, Metropolitana Nord, Metropolitana Sud, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i… Metropolitana Barcelona, ara amb la regió virtual, seran 10.

La nova Regió inclourà funcionalment les 9 regions territorial, però treballant i col·laborant en el tema “virtual”.

De cada Regió Policial Virtual depenen l’Àrea de Seguretat Ciutadana i Proximitat Virtual, l’Àrea d’Investigació Virtual i una Oficina de Suport.

Les funcions d’aquesta regió seran, entre d’altres:

.- Realitzar funcions de prevenció d’il·lícits.

.- Perseguir els fets delictius en entorns virtuals que es determini.

I, el més interesant (encara que sigui igual d’important):

.-Dur a terme el patrullatge i vigilància virtual a la xarxa, realitzant funcions de prevenció i de persecució d’il·lícits.

També es parla d’atenció a la ciutadania i aspectes de “policia comunitària”, suports i coordinacions diverses.

La Regió Policial Metropolitana de Barcelona te 11 Àrees Bàsiques Policial (ABP): Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc, les Corts,  Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí, correspondria més o menys a comissaries de barri.

Ens és difícil obtenir dades de les interioritats de les ABP, la transparència del Departament d’Interior te límits, però en el cas de la de Gràcia hi ha una escletxa per on mirar.

En el Portal de Contractació Pública podem consultat un concurs per executar un projecte d’obres per la creació de l’Oficina de la Regió Policial Virtual a l’ABP de Gràcia, a Vallcarca (https://contractaciopublica.cat/ca/detall-publicacio/87750040-5d84-42af-bcfa-09e71d564ceb/300029834 ).

Al projecte (que inclou el Plec Tècnic) hi ha moltes consideracions sobre lluminàries, climatització, ventilació, divisió de l’espai, sistemes de veu i de dades, fals sostres, protecció contra incendis… etc, es tracta d’un projecte d’adequació sense molt d’interès.

---

---

Però al principi del document, a l’aparta d’antecedents i justificació de necessitats, podem veure que  en una primera fase, la previsió és que la plantilla estigui formada per 32 efectius policials i 2 persones del servei d’administració, distribuïts de la següent manera:

.-Oficina Virtual Atenció al Ciutadà (OVAC) 17 efectius, 1 cap escala intermèdia, 1 caporal en funcions de coordinador i 3 escamots amb 1 caporal i 4 agents cadascun.

.-Patrullatge virtual 8 efectius, 1 cap i 1 sotscap escala intermèdia i 2 escamots amb 1 caporal i 2 agents.

.-Oficines de Relacions amb la Comunitat (ORC) Virtual 3 efectius, 1 caporal i 2 agents.

.-Oficina de Suport (OS) 2 efectius, 2 agents

.-Equip comandaments 2 efectius, indistintament escala superior i/o executiva.

.-Personal administratiu 2 persones.

En principi, malgrat que el text es refereix a la ABP de Gràcia, no sembla queda clar si seria extrapolable a la resta de les ABP i en quina proporció, si suposem una extrapolació de màxims la ABP de Gràcia tindria 8 “patrullers”, o sigui un per cada 15.500 habitants, si fos possible extrapolar la cosa a tot Barcelona tindríem 100 civerpatrullers a tot Barcelona (pot ser que la realitat sigui molt més petita).

La dependència dels moviments socials de les xarxes és un tema preocupant, encara que sols fossin 8 patrullers per tot Barcelona, poden fer molta feina observant-nos (de fet ja la fan), això ens indica que cal tenir molt en conte que ens estan mirant atentament… SI TENS MOTIUS, COBREIX ELS RASTRES!!

A Catalunya s’ha tingut des de fa molt de temps una gran volença per Israel, no sols en el mon dels negocis, sinó també en el de la política. El nacionalisme de diferents menes (pujolisme, republicans, independentismes…) admira a Israel degut a la mística d’un país petit enfrontat a enemics “poderosos” que des d’un desert  ha aixecat un país “pròsper i ric”, per altra part fins fa uns anys una certa esquerra mirava amb simpatia la experiència de socialisme no estatal dels Quibuts.

Els capitalistes catalans han fet bons negocis amb l’Estat d’Israel. Des de la Generalitat s’han promocionat aquests negocis recolzant-se la Cambra de Comerç Catalunya Israel i en l’agència ACC1Ó, la Família Pujol ha tingut una participació rellevant en aquests negocis.

La porta d’entrada va ser, per una part la Conselleria d’Agricultura, dirigida per l’integrista cristià Miró i Ardèvol, i per l’altra els esdeveniments de 1992, en que la generalitat pujolista anava de la maneta del PSC d’en Maragall.

Israel és un dels països més influents en el tema de la seguretat, la repressió i l’equipament militar i a més proporciona serveis i formació al cos dels Mossos d’Esquadra, encara que es difícil rastrejar-los, donat que treballen a través de distribuïdors i subcontractes, per la dificultat de seguir els contractes menors (de menys de 16.000€) i per l’opacitat de la Generalitat en tot el que fa a les adquisicions per la seva policia.

Hi han hagut algunes adquisicions directes, com la de la tanqueta amb canó d’aigua el 1994 (la tanqueta no va sortir del garatge fins l’octubre de 2019 i sembla que no tornarà a sortir) i la de 400 armilles antibala de la empresa RABINTEX el 2008…

El que ha tingut més pes han estat els serveis, així per exemple ISDS (https://isdsinternational.com/ ) va donar serveis a “Barcelona 1992” des de 3 o 4 anys abans de l’esdeveniment, també va subministrar formació i equips als agents rurals a finals dels 80, empreses israelianes també van subministrar equips (vigilància i accessos) i serveis (estudis de seguretat), per valor de 500 milions (de pessetes), a les presons catalanes des de 1994 a través de TENBA TB (empresa que sembla fou instrumental i que va ser donada de baixa d’ofici pel ministeri d’Hisenda del NIF el 27/4/22).

Un altra servei subministrat és el de la formació, aquesta, a Israel, és molt valorada per tots els cossos policials, la empresa Guardian Homeland Security afirma, al seu web, que treballa per els Mossos, i és molt il·lustratiu el següent vídeo fet sobre material publicitari de la mateixa empresa https://www.desorg.org/titols/mossos-israel-cursos-de-repressio-testedincombat/, els cursos valen entre 3.500 i 4.000€ als que cal afegir els vols i despeses d’estança, segurament passaran de 5.000 i s’acostaran als 6.000 per persona… qui paga aquests costos?

El cas més preocupant la intercepció de comunicacions, EXCEM i CELLEBRITE

La policia de la Generalitat de Catalunya te, des de 2010, un sistema de intercepció de comunicacions el SILTEC de la empresa de capital israelià EXCEM, (http://negreverd.blogspot.com/2023/04/espionatge-intercepcions-pegasus.html ) aquesta empresa ha anat encadenant contractes i pròrrogues per valor de molts milions d’euros, tots aquests contractes són opacs al no fer-se públics els plecs de condicions ja que es consideren confidencials, son de tramitació restringida, procediment declarat reservat, per ser àmbit de defensa i seguretat segons la Llei 24/2011.

EXCEM es proveïdor de l’Exercit Espanyol, de Telefònica i de la Generalitat de Catalunya, també subministra diversos equipaments d’anàlisi per Raig X de fronteres, per exemple al port de Tarragona i de molts altres aparells instal·lats a les fronteres espanyoles.

El contracte no és sols per obtenir hardware i software, sinó també per obtenir “suport tècnic i operatiu”, en resum, les feines d’intercepció i monitorització està en mans de la empresa privada…

A part de l’interceptor de comunicacions els mossos també tenen relació amb l’empresa israeliana Cellebrite, que comercialitza uns monitors que son capaços de trencar paswords i buidar qualsevol terminal de telèfon, tablet, ordinador… Les autoritats estatals, des de la Policia, la Guardia Civil, el Ministerio de  Defensa, l’Agència  Tributària, la Comisión Nacional de Mercados y la Competencia… Només Policia i Guardia Civil tenen unes 200 terminals…

Cellebrite és utilitzat per la poli turca, la de Hong Kong, la de Bahrain, Birmània, Bielorússia … ha estat utilitzat contra periodistes, opositors i manifestants detinguts.

De la Generalitat no hem trobat cap contracte per l’adquisició de Cellebrites, però si menors per reparar-ne un i una sèrie d’encàrrecs per desbloquejar diverses terminals. Els mossos tabé van assistir a dos cursos avançats de l’instrument… (https://negreverd.blackblogs.org/2023/03/23/tots-la-poli-hisenda-lexercit-la-cnmc-estan-interessats-en-el-contingut-del-teu-mobil-vigila-company )

Els projectes de cooperació europea:

La policia catalana ha participat en dos (com a mínim) projectes en els que també participava la policia israeliana, aquest son: CAPER (Collaborative information, Acquisition, Processing, Exploitation and Reporting for the prevention of organised crime) i PREVENT (PRocurEments of innovative advanced systems to support security in public transport).

-CAPER (https://cordis.europa.eu/project/id/261712 ) és més antic, va engegar el 2011, liderava la empresa espanyola de cyberseguretat S21sec (https://www.s21sec.com/es/ ) que des de 2022 és propietat de l’armamentística THALES de matriu francesa. Altres socis eren la Guàrdia Civil, els Mossos, IKUSI, Vicomtech (https://www.vicomtech.org/es/ ) en total 18 socis, la part israeliana la formaven el Ministeri de Seguretat Pública (la policia) i la Universitat Technion (https://www.technion.ac.il/en/home-2/ ).

L’objectiu d’aquest projecte era crear una plataforma de software internacional per lluitar contra la delinqüència organitzada, mitjançant l’accés a milions de dades d’internet i de les agències de seguretat amb anàlisi automàtic de continguts, molt especialment de vídeo. El projecte va ser finançat amb 7,14 milions i va acabar el 2014.

-PREVENT (https://cordis.europa.eu/project/id/833444/es ), es va iniciar el 2019 i va acabar el 2020, amb un finançament de 1.894.305€, sembla que s’ha endegat una segona fase on s’executaran proves pilot.

Entre els socis, a més dels Mossos hi ha la Policia Nacional, TMB i els FGC i socis de Portugal, França, Itàlia, Grècia, Polònia… i el Ministeri de Seguretat Publica d’Israel. El projecte analitza diferents escenaris i detecta bretxes de seguretat i cerca solucions standard al «mercat» i pretén implementa “l’innovador” Procés de Compra Precomercial (PCP).

Segurament n’hi han agut i n’hi hauran d’altres projectes conjunts, però aquest dos serveixen per veure per on van els trets.

Ens hem de preocupar!!

Ja sabem quins son els principis dels estats i del capitalisme, que es basen en l’opressió i  la devastació i que els principis de la Generalitat (part de l’estat espanyol) son els mateixos, però és preocupant que la estratègia davant d’una hipotètica amenaça per la «homeland security» a Catalunya tingui com base ideològica, teòrica i operativa. Quan aquesta ideologia, teoria i operatividad tenen com model la brbarie que practica l’estat Israelià, als territoris ocupats i colonitzats i a Gaza.

Poc a poc les tecnologies de reconeixement facial es van introduint en la nostra vida quotidiana, i en això participen empreses, el govern estatal, els ajuntaments i, naturalment també la Generalitat.

L’ús del reconeixement facial (amb el complement cada cop més generalitza de la intel·ligència artificial) es va estenen amb diverses excuses.

La més vulgar, i que és d’us generalitzat, és l’alarma existencial de les pandèmies (COVID i hipotètiques amenaces noves), l’ús de mecanismes biomètrics d’accés i de control de presència és el preferit per sobre de mecanismes com els RFID i les targetes FNMT, així que els terminals de reconeixement facial i de l’iris son cada cop més comuns.

L’ús de biometria sense contacte es ven com l’alternativa que permet esquivar la «contaminació» o la «infecció», però te altres «potencialitats» la primera és la banalització i l’altra la recol·lecció de dades dels treballadors sotmesos,

Hi ha però un àmbit on la vulnerabilitat de les persones sotmeses a control és crítica, aquest és el de les presons i els centres de menors.

EL PROJECTE SIETBIO DEL DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA.

---

Aquest projecte subvencionat amb els fons REACT-EU (fons per la reparació dels danys de la pandèmia) en el cas de l’estat espanyol 12.436 milions, dels que 10.000 van als governs autònoms, 1.705 d’ells a Catalunya. Els 2l436 milions restants els destina l’estat a la compra de vacunes contra la COVID.

El programa SIETBIO emmagatzema dades biomètriques dels interns en els centres de justícia juvenil, concretament:

a ) El SIEPBIO incorpora un procés d’enrolament dactilar dels dits dels peus quan no hi ha la possibilitat d’enrolament dactilar complet dels dits de les mans.

b ) El SIEPBIO incorpora únicament un procés d’enrolament dactilar.

c ) El SIEPBIO incorpora un procés d’enrolament de la foto facial frontal de l’intern de manera automàtica i de les fotos de característiques de l’intern, com ara tatuatges o cicatrius, i les integra a la fitxa de l’intern.

d ) El SIEPBIO incorpora exclusivament un procés d’enrolament de la foto facial frontal de l’intern de manera automàtica i la integra a la fitxa de l’intern.

SIEPBIO va lligat a la iniciativa «viure digital», un programa que se suposa que te com objectiu reduir l’escletxa digital en la població reclusa, però que en el cas dels Centres de Justícia Juvenil es concreta en una serie de pantalles tàctils des de la que els interns podran consultar, modificar les assignacions de peculi, gestionar les seves comunicacions, demanar cita amb els professionals de tractament i fer vídeo trucades, entre d’altres funcionalitats. Per poder tirar endavant el Viu en Digital i el SIEPBIO cal registrar les dades dels interns, molt especialment la cara, per això s’ha publicitat un petit concurs per l’adquisició de 7 cèrcols de llum led per a l’enrolament facial en els Centres Educatius de Justícia Juvenil (https://contractaciopublica.cat/ca/detall-publicacio/116634782 ) és una compra petita, d’un màxim de 1.000€, el gruix del SIEPBIO i el Viu en Digital son el software i el hardware.

LA PROVA PILOT DE VIDEOVIGILÀNCIA INTEL·LIGENT A LA PRESÓ DE MAS D’ENRIC.

S’anuncia una prova pilot a la Presó de Mas d’Enric de videoviglància assistida per intel·ligència artificial (https://www.elperiodico.cat/ca/societat/20230920/presons-catalunya-intelligencia-artificial-control-presos-92321451 ), mitjançant la IA es pretén llegir les expresions facials, el llenguatge corporal i gestual.

El que segurament és més perillós i d’eficàcia dubtosa, és la intenció de predir «perfils que presentin risc de violència» i prevenir fugues i introducció de drogues i d’objectes perillosos, aquests perfils tindran implicacions en el regim penitenciari, en la classificació, en els permisos… Les decisions automatitzades deshumanitzen als afectats.

Diverses organitzacions (35) han presentat un manifest en contra d’aquest control, el podeu consultar a aquest link https://iridia.cat/wp-content/uploads/2023/09/Comunicat-final.pdf .

El projecte es va adjudicar per 165.289,26€ sense IVA a la multinacional d’origen francès Inetum Catalunya SA. Inetum està present a 27 països, més de 100 oficines i uns 27.000 treballadors. Inetum ja tenia projectes en marxa a l’estat, associada amb Thales (una empresa amb interessos en el mercat militar) va aconseguir sistemes de control de les fronteres als aeroports de València, Bilbao i Madrid.

Això és el principi d’una història que va per llarg, els sistemes de decisió automatitzada  amb biometria i intel·ligència artificial son una amenaça per la nostra llibertat (al menys de la poca llibertat de la que podem fruir).

Al Periódico del dilluns 18 de setembre havia a primera pàgina la següent notícia «deu denúncies pel soroll de les escoles arriben al jutjat», no es tracta de denúncies de les escoles per el soroll del carrer, sinó denúncies de veïns contra el soroll dels esbarjos escolars. Sembla ser que des de el confinament la «sensibilitat» al soroll a augmentat notablement, a augmentat d’una manera selectiva, el trànsit, els aires condicionats, els helicòpters dels diferents cossos policials…no molesten tan con els crits de les criatures.

Estem en una societat que està desenvolupant una paidofòbia (encara que cada dia hi han menys nens) de la que no s’acaba d’entendre la base, potser es pot lligar amb un cert odi a la joventut (odi i enveja).

Per exemple cada cop hi ha més establiments «adults only», els hotels i els restaurants en primera línia, per exemple hi ha un web https://www.hotelesparaadultos.com/  o la https://nomolesten.com/ dedicat al tema en exclusiva, i a totes les webs de reserves es pot trobar la opció «sense nens», tota classe d’hotels poden ser «enemy of children”, per exemple l’hotel Axel (hotel “LGTBIQ+ friendly”), o l’hotel Golden Costa Salau propietat de la família del president Aragonès, o l’hotel Balneari Font Vella.

Durant el confinament aquesta paidofòbia va arribar al màxim, sense cap prova es va considerar als nens com a «supertransmisors», una directora general de la Conselleria de salut va arribar a parlar del «petó de la mort» dels nets a les seves iaies. Els van tenir confinats injustificadament, mentre que els «polis de balco» increpaven a les mares que veien pel carrer més d’una vegada al dia, o muntaven el pollo als pares de criatures autistes que passejaven… Així que apart de una baixa tolerància al soroll, sembla que el confinament també va desenvolupar una baixa tolerància als nens, hi ha un vídeo que va ser popular en el seu moment que és molt il·lustratiu https://www.youtube.com/watch?v=gnbfkVV37dM.

Anem cap un mon on les relacions estan mediatitzades per les tecnologies i on la canalla ocupa un lloc proper (o potser inferior) al d’un iphone 15.

Be, ara ja no, però fa anys si.

En tenim molts exemples…

El 25 de juliol de 1835 es cremen els convents a Barcelona en el marc de la guerra amb els carlins, el 5 d’agost del mateix any el proletariat de Barcelona crema la fàbrica de vapor Bonaplata (http://negreverd.blogspot.com/2015/07/els-luddites-catalans-i-la-crema-d ) ara fa 188 anys, l’acte central del ludisme ibèric.

L’agost de 1843 bullanga de la jamància a Barcelona (i bombardeig per part del general Prim).

El juliol i agost de 1854 la revolta de les selfactines, amb destrucció de màquines i mort de patrons.

Juliol de 1855 primera gran vaga general, sobretot a Barcelona i altresunts de Catalunya.

El 13 d’agost de 1917 vaga general revolucionaria a tot Catalunya… Pa i treball – Associació o mort.

El XIX i principis de XX el bon temps era moment de sociabilitat i de comunicació fàcil, la gent es reunia i trobava més fàcilment, la invenció de les vacances (el lleure regulat i calendaritzat) va reduir la seva importància, actualment la sociabilitat es fa a través de les pantalles, una “sociabilitat” desmobilitzada i desmobilitzadora.

La crítica al colonialismo de datos hace una analogía entre la extracción de materia y la explotación de la mano de obra en el colonialismo clásico y la actual recolección de datos por parte de las grandes plataformas de internet, básicamente para entrenar a las Inteligencias Artificiales (generativas, de gestión de webs, conducción autónoma, militar…).

En este aspecto la crítica al colonialismo de datos trasciende la división territorial clásica e incluye como colonizados a algunas capas  de las sociedades coloniales, de todos modos su campo de actuación se centra en las antiguas sociedades colonizadas de las que, desde la generalización de los smartphones, se pueden obtener gigas de datos incluso con redes precarias.

Los datos obtenidos, se consideran recursos baldíos, territorios por explotar en beneficio del progreso, pero este beneficio (igual que en el colonialismo histórico) se queda en unos pocos de determinados países, además se manipula al colonizado para que acepte la apropiación de sus datos como buena, de mejora social y de progreso.

La división clásica centrada en Europa ya no es válida al 100%, actualmente hay por lo menos dos grandes polos, Amazon, Apple, Facebook y Google en los EUA y Baidu, Alibaba y Tencent en China.

A la apropiación de datos se añade la explotación de una mano de obra barata para realizar tareas básicas sobretodo el etiquetado de imágenes, de sonidos, de locuciones,… y la valoración de audios y vídeos para la detección automática de contenidos inapropiados.

El etiquetado manual es imprescindible para el aprendizaje automático, sobre todo el aprendizaje profundo, pero a medida que avanza la IA esta exigencia de calidad aumenta. Por ejemplo para entrenar una IA dedicada a la conducción automática se necesitan millones de ejemplos etiquetados para que la IA pueda “ver” con una fiabilidad del 99% (o más). Otro tema es el etiquetado para las IA del sector militar que forzosamente han de tener una precisión alta, de hecho la principal empresa de etiquetado ScaleAI fue contratada por 234 millones de $ por el Departamento de Defensa de los EUA.

Los trabajadores no solo etiquetan los datos que hacen que la IA aprenda, de hecho esos trabajadores son la inteligencia artificial propiamente dicha, nada de algoritmos sabios.

Por ejemplo, detrás de la IA de control de contenidos de Facebook, hay miles de humanos que lo controlan… por muy poco sueldo y con una tarea deshumanizante, tediosa i embrutecedora; detrás de Alexa de Amazon, hay un equipo de transcriptores de todo el mundo.

Esta mano de obra se localizan en países del sur, preferentemente con un buen sistema educativo, buen nivel de inglés (aunque muchos trabajan con traductores automáticos) y, sobretodo con una economía precaria que convierta estos trabajos mal pagados en imprescindibles para la supervivencia, especialmente durante los confinamientos de la pandemia.

La mayoría de empresas “etiquetadoras” trabajan en países de Sudamérica, sobretodo Colombia y Venezuela, en el Norte de África, en Kenia y en Filipinas, este sector empresarial según proyecciones económicas alcanzará, en 2030, un valor de 12.850 millones de euros.. Las empresas persiguen cualquier intento de organización de los trabajadores, cancelado las cuentas (despidiendo) a aquellos que lo intentan. 

Los trabajadores no son considerados como tales, dependen totalmente de la asignación de tareas desde la plataforma, asignación que no controlan y son sometidos a un régimen disciplinario, con peores tareas, suspendiéndoles la cuenta, e incluso perdiendo lo ganado, las reglas las marca la plataforma y de hecho se han ido bajando los sueldos al mismo tiempo que aumentan las exigencias de velocidad y calidad.

Otra función de los colonizados es servir de campo de pruebas de las IA más intrusivas, el ejemplo más claro es el de la vigilancia y control de la calle en Sudáfrica. En Sudáfrica tienen un sector privado de seguridad enorme, hay 564.000 vigilantes de seguridad (más que la policía y el ejercito juntos). Este potente sector privado (heredado de la época del apartheid) está construyendo una red de videovigilancia con IA con la idea de cobertura total, Vumacan, la empresa más potente, dispone de más de 5.000 cámaras sólo en Johannesburgo y a logrado conectar a su red cámaras particulares que se benefician del control profesional y aportan una mayor cobertura.

Esta red de cámaras está controlada mediante IA, que hace una primera selección y marca imágenes en las que aparece una “actividad inusual” con una alerta, la alerta se pasa al siguiente escalón que decide la actuación necesaria, aunque se afirma que no usa reconocimiento facial, se admite que las cámaras están equipadas para hacerla. A la red se pueden suscribir todo tipo de empresas de seguridad y departamentos de policía a un tanto por cámara (46 euros al mes en 2019) y ahora se promociona una tarifa plana por la que el suscriptor podría acceder a todas las cámaras de la red.

Este sistema de control supone un apartheid electrónico, ya que la mayor densidad de cámaras están en barrios y urbanizaciones ricas, por tanto las personas “vigiladas” son la procedentes de los barrios pobres, prácticamente todas negras. Este producto elaborado en Sudáfrica se está exportando a los EUA a Inglaterra y a la UE, un producto extraído de los países colonizados para controlar a las poblaciones de las antiguas metrópolis.

Tras las promesas falsas de la IA, encontramos lo de siempre, la histórica relación de explotación, la dominación capitalista y colonial.

El darrer temps ha estat molt fructífer per els venedors de drons, al sector públic ha fet nombroses compres, algunes d’elles per valor de molts milers d’euros. Instituts públics relacionats amb diverses matèries (cartografia, agricultura, gestió de xarxes…), sistemes de protecció civil i bombers i els diferents òrgans que composen les forces de seguretat de l’estat i les de “defensa”.

Han adquirit aquest tipus de ginys: les policies locals de municipis petits i grans, els Mossos, la Ertzaintza, el CNP, els diferents exercits… i la Guàrdia Civil.

La Guardia Civil.

En el darrer any (de juny de 2022 a juny de 2023) aquest cos ha adquirit un total de 117 RPAS mitjançant 11 concursos (els RPAS venen a ser el que es coneix popularment com a drons, els militars prefereixen el nom RPAS a d’altres com els UAS, els UAV… https://umilesgroup.com/rpas-uas-uav-diferencias/ ). El destí d’aquests 117 drons és molt variable: el  SEPRONA, a la vigilància del Campo de Gibraltar, per les Unitats Territorials, les especialitzades en narcotràfic i delinqüència organitzada, les unitats fiscals…

L’import de les adjudicacions és de 463.936€ i els pendents d’adjudicació 524.000€ (en els concursos anteriors hi han hagut baixes notables de fins un 50%), veiem doncs que es tracte d’un equipament econòmic, el que és realment car és la connexió satèl·lit en banda Ku (sobre 1.400.000 anual) i el xifrat (9.000.000 el darrer concurs), encara que aquests serveis van dirigits al conjunt de RPAS del Ministeri de Defensa.

L’empresa STOCKRC FPV AEROMODELISMO SL (https://www.stockrc.com/ ) amb seu a Madrid és la que obté més adjudicacions 5 per 72 RPAS, per valor de 313.157€, la segona seria Acre Soluciones (https://grupoacre.es/) de Toledo, amb 3 adjudicacions i 25R PAS, per un import de 150.779€.

El 9/6/22 es va fer un concurs per contractar una pòlissa d’assegurança per 185 drons de la Guardia Civil (44.899€), així que el nombre total de drons en mans de la Guardia Civil seria aproximadament de 302, tenint en conta de que hi han uns 75.000 guàrdies dona una ràtio de 1 dron per cada 248 agents.

A més d’aquests drons, la Guardia Civil també ha comprat (1) o licitat (10) ROV’s, son com drons però subaquàtics (https://es.wikipedia.org/wiki/ROV_Sumergible ), el valor total és de 109.140€, sembla que el principal us serà la inspecció fronterera dels Serveis Fiscals de la Guardia Civil.

Alerta, estem vigilats per terra, mar i aire!!